És una de les pioneres del col·lectiu sabadellenc dels urban sketchers, també coneguts sota el nom Dibuixant Sabadell. La Carme Martínez dibuixa com parla: de manera reposada, reflexiva, un tarannà i una manera de fer imprescindibles per fer algunes de les obres que il·lustren l’edició d’aquest dissabte del Diari de Sabadell. Nascuda a la ciutat i formada a l’escola Vedruna Immaculada, des de ben petita ja es va sentir atreta pel dibuix. Aleshores, a les classes del carrer del dos de Maig freqüentaven les activitats artístiques: “Malgrat que no sigui una qüestió que vingui de família, el meu pare sempre ha tingut un do. A l’escola, dibuixar era una cosa que es fomentava molt, curs rere curs”, recorda la sabadellenca.
Biòloga de formació, i amb especial interès pel camp de la botànica, l’urban sketcher explica que, malgrat que en l’actualitat no es dediqui en aquest àmbit, la seva formació acadèmica la va ajudar a desenvolupar les seves aptituds en el camp artístic, quan explica que “els biòlegs han de dibuixar molt, també. Recordo durant la carrera, que tot allò que observaves pel microscopi, després ho havies de traslladar sobre el paper, i poc o molt, tot ha ajudat”, somriu.
Autoretrat de la sabadellenca Carme Martínez, d’aquest dijous passat
Malgrat que el moviment urban sketcher és com una paleta de colors, amb perfils de tota mena, des de professionals a amateurs, cadascú amb les seves dèries, la Carme Martínez sí que té ben clara una cosa, i és que per a ella, més enllà del racó escollit per immortalitzar, “dibuixar és una cosa que m’allibera, d’evadir-me dels problemes i concentrar-me en allò que estic fent, allò que vull plasmar dibuixant”, assegura, mentre afegeix que “dibuixar amb un model natural és el que més es gaudeix, per les formes i la llum, cosa que la fotografia, en canvi, no t’ho transmet”.
Des del 2012, i després de fer un curs a l’escola Illa, juntament amb la Teresa Badia, la Mari Cruz Carrascosa i ella mateixa, van iniciar el que avui en dia és Dibuixant Sabadell, una colla de sabadellencs que periòdicament es troben per dibuixar racons de Sabadell, i també de Catalunya. “El Centre de la ciutat és un gran lloc, per la seva llum al matí, a racons com el carrer de la Borriana, el carrer de Gràcia… però també des del cementiri o des de l’Ermita de Sant Nicolau, que es pot veure el perfil urbà –skyline– de Sabadell”, explica, mentre afegeix, amb un somriure, que si no és a Sabadell dibuixant, Girona o Lleida són indrets únics per dibuixar.
Aquest dissabte serà una de les 600 urban skectchers que posaran color als carrers i edificis de Sabadell, una jornada especial, per qui sent predilecció per pintors com Diego Velázquez, Mariano Fortuny i Hermenegildo Camarasa: “Serà especial, bonic, per compartir allò que tant m’agrada amb altra gent com jo, amb qui espero veure i aprendre d’altres dibuixants”.
