El periodista sabadellenc Josep Gisbert va néixer al número 2 del carrer de Castellar. Si ara féssim una cerca a Google Maps o passegéssim de punta a punta del carrer, no trobaríem casa seva. I és que ell, realment, va néixer al bell mig de la plaça de la Creu Alta. El que ara és plaça, abans eren edificis. “La plaça, aleshores, era molt petita. L’any 1965, amb set anys, vaig haver de marxar, perquè les llars havien d’anar a terra”, recorda. Gisbert ha presentat el seu llibre La meva Creu Alta en el marc del Sant Jordi, una història escrita des de l’experiència subjectiva d’un nen que relata el record de tot un barri.
El llibre, editat per la Biblioteca d’Estudis Creualtencs i l’associació de Veïns de la Creu Alta, permetrà als grans recordar el passat i ajudar els joves a conèixer el barri. “Els que tenim certa edat podem deixar testimoni del passat, és important per entendre el present”, apunta l’autor del llibre.
“Explico els records que tinc dels set anys que vaig viure allà. Jo intento explicar com era la vida al que ara és la plaça de la Creu Alta, tot i que la memòria és selectiva”, exposa Gisbert. Uns records personals que busquen traçar el qui, què i com d’una època des del record de l’experiència i del que havia sentit a casa. “La plaça era tan petita… i a aquella època no hi havia trànsit, només bicicletes i algun cotxe de tant en tant. Els carrers estaven plens de nens jugant”, recorda.
L’obra també recull els noms d’aquells qui van fer caliu de barri: la Carmeta dels diaris, que regentava un quiosc. O la Maria Fortiana, que era mestressa d’una merceria situada al capdavall del carrer de Castellar. O el Jaume, campaner i sagristà. “És un homenatge a aquelles persones i al record de la vida del barri”, sosté.
