La setmana passada es van complir 100 dies des del tancament del restaurant del cim de La Mola. Després de seixanta anys servint àpats, el local va tancar les portes el 20 de gener perquè no va ser renovada la concessió del lloc. La Diputació de Barcelona va tirar endavant un pla de sostenibilitat pel parc que es va iniciar el mateix mes de gener i que finalitzarà el 2027. Però mentrestant, com ha afectat el tancament als visitants? Ha baixat l’afluència de gent a la zona?
El restaurant de La Mola va tancar el 20 de gener. /David Chao
Els matins de cap de setmana solen ser el punt de major concentració de visitants a La Mola. Centenars de sabadellencs i vallesans arriben al cim cada setmana. Una excursió entretinguda i amena, però que per alguns excursionistes habituals ha perdut un gran al·licient.
“La gràcia quan arribaves, era la ‘recompensa’ d’anar a la zona del restaurant i beure un refresc. Ara això no hi és. L’has de portar de casa”, afirma l’Anna. La vallesana, no obstant això, creu que l’afluència no ha baixat o com a mínim “no es nota molt”. Sí que opina, però, que a l’haver perdut aquest moment, la gent “no s’aglomera al cim i comença a fer la baixada més de pressa”.
La zona del cim de la muntanya. /David Chao
Similar és l’opinió de l’Eva que no ha notat “un gran canvi, com a mínim a l’hora que hi vaig jo” i que creu que “la gent que li agrada anar a La Mola continuarà anant”. Això sí, la sabadellenca opina que “les persones que veien l’excursió com una excusa per fer un bon esmorzar, ara aniran a un altre lloc”. Més enllà del menjar o la beguda, per l’Eva el gran inconvenient és la manca de lavabos. “És una excursió que, si vas amb calma, es pot fer llarga i quan arribes al cim, que saps el que et queda, va bé poder orinar. Ara no et donen l’opció”, admet.
I el cas que mencionava l’Eva, és precisament el del Miquel que valora el tancament com a molt negatiu i apunta que “sí que s’ha reduït l’afluència de gent”. El terrassenc diu que “anteriorment feia l’excursió i esmorzava amb els amics” i que ara “porto l’entrepà de casa, però alguns del grup ja no volen venir”. De fet, explica que “fins i tot hem començat a variar les excursions”.
I de cara al futur? Tot i que és un document ‘viu’, el pla de la Diputació no contempla l’obertura d’un nou restaurant al cim de la muntanya. De fet, en el seu moment, el Diputat d’Acció Climàtica, Xesco Gomar, va recordar que al parc hi ha una setantena de restaurants que poden satisfer les necessitats dels visitants. Però cap d’ells al cim, òbviament.
En el que coincideixen la gran majoria d’excursionistes, més enllà dels àpats o serveis, és que s’ha perdut un dels elements icònics i més representatius del parc durant més sis dècades. Molts opinen que han perdut el gran al·licient per fer l’esforç d’arribar al cim. La recompensa i el moment de socialitzar durant l’excursió. A la llarga, creuen, es notaran més les conseqüències del tancament.
FOTOS: DAVID CHAO
