La Carlota Segalà remena entre els seus calaixos i treu un munt de fotografies en blanc i negre, rebuts que daten del 1931, retalls de premsa, dietaris i documents oficials de Foment de l’horticultura. I és que els 155 anys d’història han deixat tot un llegat que traspassa les fronteres de l’àmbit familiar: és un clar testimoni de tot una època i el desenvolupament econòmic i urbanístic de Sabadell.
Carlota Segalà flors és la floristeria més antiga de les que mantenen les persianes aixecades a Catalunya i ara investiguen si també ho són d’Espanya. “De moment, no hem trobat cap registre que indiqui el contrari”, sosté Calota Segalà, propietària de l’establiment i cinquena generació de la nissaga empresarial. De fet, la floristeria Carlota Segalà va rebre el 2018 una distinció de la Generalitat pels seus més de 100 anys d’història, en el marc dels Premis als Establiments Comercials Centenaris.
Joan Prats Badia i Rosa Segalà van ser els qui van sembrar la llavor de l’icònic negoci sabadellenc. “Es van enamorar, van venir de Porquerisses a Barcelona, fins a arribar a Sabadell. I aquí comença tot”, explica la cinquena generació dels Segalà. “En aquell moment, la meva família provenia de la pagesia, eren també horticultors i floricultors. Eren especialistes en arbres fruiters. “No van patir gana durant la guerra perquè menjaven fruita verda”.
El paper de la jardineria
Però la jardineria és el que va fer sobreviure Cal Segalà, perquè els fabricants de Sabadell es feien la fàbrica i s’arreglaven el jardí”, recorda Segalà. “Qui havia de comprar flors, venint d’una guerra?”, reflexiona la propietària del llegat familiar. De fet, es van endur un dels treballadors dels Segalà a combatre a la guerra civil. Els jardins, però, sí que va prosperar. També els jardins de les diferents estacions d’FGC van ser made in Sabadell. I es van encarregar de les flors i jardins dels projectes de l’Ajuntament de Sabadell.
Floristeria Carlota Segalà / VÍCTOR CASTILLO
“A Gràcia, estava cal jardiner. Teníem un mas al carrer d’Ausiàs Marc”, explica Carlota Segalà. I és que han estat testimonis de l’evolució social de la ciutat. Per exemple, entre els anys 1930 i 1940 els casaments es feien els dilluns i es pagava per les flors 150 pessetes — 0,90 euros–, segons els documents que custodia la família. I és que els Segalà han deixat rastre a diferents punts de Sabadell: al Paddock, al carrer de Gràcia, via Massagué, a la Rambla, Travessia de Borriana i al carrer de Mestre Rius.
