No sembla que hagi de ser una nit mogudeta. És un divendres de matinada de finals de juliol: l’èxode de vacances ja ha començat, no hi ha classes (ni festes) universitàries i la Zona Hermètica fa temps que no és el mateix. La policia municipal es prepara, passada la mitjanit, per a un macrocontrol d’alcohol i drogues. Ells creuen que donarà de si i que n’enxamparan a més d’un i de dos. “No ens subestimis. Ja ho veuràs”, diu somrient el sergent Gil. Tenen una hora abans que corri la veu i els cotxes evitin el dispositiu policial.
La rotonda entre el carrer Goya amb passeig Comerç, porta d’entrada al sud de la ciutat, es converteix en una ratera: tot aquell que vol entrar, vagi com vagi, toparà amb deu agents, dues motocicletes, dos cotxes i un furgó de policia. Dos agents uniformats -un d’ells un armari– s’encarreguen de fer la selecció. Els paren a tots sense excepcions (fins i tot un autobús de la TUS i un camió de Smatsa).
El primer no triga a caure. És un jove swagger que viatja amb tres amics en el seu Mercedes. Porta arracades, un penjoll metàl·lic amb una creu i gorra, tot i que fa estona que és de nit. La seva vestimenta no és el que crida l’atenció de la policia, sinó el perfum del seu cotxe. “El vehicle fa olor de marihuana”, afirma un agent. El conductor passa amb un 0,0 el control d’alcoholèmia, però dona positiu en consum de cànnabis. “M’he fumat un porro”, reconeix ell mateix als agents.
Els amics porten mala cara i esperen al seu company a la cantonada. Els agents els han demanat buidar el cotxe per veure si hi ha marihuana a l’interior del vehicle. El gos rastrejador no troba cap rastre de droga, però els agents s’emporten una sorpresa: “Hi ha una navalla”, explica un agent al sergent. Ara, el jove suma un delicte de tinença il·lícita d’armes al positiu en cànnabis.
La matinada també se li torça a un matrimoni, que deté el seu cotxe just al costat dels joves. Els dos no han begut, però ell, de nacionalitat italiana, no porta permís de conduir i el cotxe no té assegurança ni la ITV passada. La dona, visiblement nerviosa, fa de portaveu: “Vivim aquí a prop. Deixeu-me anar a casa a buscar el carnet”. Els agents accedeixen però ella torna al cap d’una estona amb les mans buides: “No hi és…”, els diu concisament. Els agents no poden comprovar si pot conduir en el seu registre –encara que Itàlia i Espanya són països de la UE, no comparteixen aquesta informació– i ell haurà de demostrar davant la justícia que realment té permís. De moment, aquesta nit el seu cotxe anirà directe al dipòsit de Can Marcet.
Fins a vuit cotxes més són inspeccionats. Els últims són una parella jove que viatja amb el cotxe del pare d’ella, un Range Rover. “Els ha anat de cinc minuts”, indica un agent. Els nois reconeixen haver fumat “el [porro] de bona nit”. Ell, però, dona positiu en cocaïna. El noi no n’ha consumit avui, però tal com explica el sergent, “el rastre de la droga al cos pot trigar dies a desaparèixer”. A ulls de la llei, hi ha el mateix delicte. Per acabar-ho d’adobar, els agents rastregen el cotxe i troben una bossa gran amb marihuana. “La guardem aquí perquè a casa no ens deixen…”, es justifica la noia. Tot seguit, el pare d’ella ve a buscar-los i, visiblement enfadat, li diu a la filla: “Ja us està bé!”. La nit li ha costat un disgust familiar. La policia municipal, però, ha complert. I en temps rècord: una hora.
Fotografies: Victòria Rovira
