Oci i cultura

Quan la Colla de Sabadell va matar el pare

La Fundació Bosch i Cardellach inicia un cicle de conferències sobre el grup intel·lectual

Grafiti de Werens de la Colla de Sabadell / CESC PRAT

És ben sabut que la Colla de Sabadell dominava l’art de fabricar-se enemics. En una de les seves polèmiques accions, va demanar a uns quants escriptors de la ciutat que portessin les seves obres literàries al Casino dels Senyors, el pis al carrer dels Gitanos on es reunien. I la crida va tenir efecte. Però no volien les obres per llegir-les. Totalment al contrari, les van crucificar amb claus, tot creant la paret dels llibres que no s’han de llegir.

El gamberrisme de la Colla de Sabadell no tenia manies a l’hora de trinxar tot allò amb què no combregava culturalment. Encara que signifiqués atacar un veí de la ciutat. En una altra ocasió, van fer una crida des del Diari de Sabadell perquè “els grans poetes” de la ciutat acabessin un sonet que publicaven incomplet. Era una trampa. Van aprofitar els textos que els van enviar per escriure’n una crítica literària absolutament ferotge.

Ara bé, molts dels poetes a qui el grup intel·lectual atacava abans havien estat una inspiració. La Colla de Sabadell va matar el seu pare.

“Hi ha dos moviments molt clars de la Colla. Primer, quan són molt joves fan un apropament a la tradició local noucentista. És molt important per entendre els seus primers passos. Però, després, se’n distancien com a part del seu procés de clarificació estètic i ideològic”, explica l’investigador i professor Marc Comadran, doctor en Filologia Catalana, que dijous a les 19h oferirà la conferència La ciutat dels poetes o la prehistòria del Grup de Sabadell a la Fundació Bosch i Cardellach.

Hi ha un caldo de cultiu que va fer possible que existís la Colla: el catolicisme, l’alta cultura i el catalanisme, segons Comadran. “Hi ha cinc generacions que influeixen en la seva formació”, assenyala l’expert, que cita el mossèn integrista Fèlix Sardà, Manuel Ribot i Serra, Agnès Armengol, el mossèn catalanista Cardona, mossèn Anton Navarro, Joaquim Folguera, Joan Arús i Miquel Poal Aregall. Alhora, Comadran considera determinant el paper cultural que va tenir per la  ciutat i la Colla el Diari de Sabadell, que el grup intel·lectual va acabar assaltant. A més, cita la tradició de revistes satíriques que hi havia a la ciutat com a exemple de l’arrelament de l’humor a la societat sabadellenca.

La secció d’Arts i Lletres de l’entitat convoca un cicle amb tres ponències més aprofitant el 125è aniversari del naixement de Joan Oliver i Francesc Trabal, a més del 120è aniversri d’Armand Obiols. Seran el 9, 23 i 29 de maig i aniran dedicades als tres autors, impartides respectivament pels experts literaris Maria Campillo, Mercè Ibarz i Anton Carbonell.

Comentaris
To Top