És un bar humil amb les parets a vessar de fotografies històriques del Futbol Club Barcelona i altres símbols blaugranes. José Mercado (Sabadell, 1952) regenta la Penya Barcelonista La Creu, amb seu social a la Granja Mercado, un bar que, al contrari del que molts clients pensen, ret homenatge al seu cognom i no pas al Mercat de Campoamor, ubicat just davant. “Quan la meva família va obrir-lo (1982), el mercat ni existia”, justifica.
Va néixer a la Creu de Barberà i tenia ben clar que volia deixar la seva petjada al sud de la ciutat, “el barri ho mereix”. I aleshores va unir les seves dues passions: la gastronomia i el Barça, i va posar-li el nom de la Creu per ofrenar el seu veïnat: “És per ell i per a ell”, diu. Mercado recorda que “volia portar el nom del barri arreu del món”. I així ho va fer.
Aquesta penya ha traspassat les fronteres estatals, de Sabadell al Camp Nou i fins a la primera la Copa d’Europa dels blaugranes, que es va disputar a l’estadi de Wembley l’any 1992. “Hem portat el nom del barri a Londres, a Suïssa, a Rotterdam…”, manifesta orgullós d’haver fet valdre el nom de la Creu de Barberà més enllà de Sabadell.
La penya barcelonista va fundar-se el 1992, però ja existia extraoficialment uns anys enrere i va néixer com “un refugi” on tothom tenia cabuda. “Al barri hi ha molt merengue”, assegura Mercado divertit. Per això, crear aquesta entitat era “tot un repte”. Però la iniciativa va fructificar i es mostra orgullós del “gra de sorra” que ha deixat al barri que el va veure néixer. Se sent un “culer autèntic”, però més enllà del sentiment pels colors d’una samarreta, parla dels llaços que es creen en aquests espais.
“Hem viscut moments d’alegria, s’han creat amistats fortes i hem compartit moments més enllà del futbol”, destaca. I, amb la boca petita, reconeix que el millor aficionat del Futbol Club Barcelona està fora de Catalunya. “Ho tenim tan a prop que ho valorem amb menys intensitat que altres aficionats”, assegura.
L’escut del Futbol Club Barcelona dedicat al bar, amb el seu nom anterior, Snack Bar Mercado / Victòria Rovira
El culer, però, és molt crític amb una branca del futbol, els col·lectius que ho vinculen amb la política o al vandalisme: “Això no és esport, és una altra cosa”, exposa. Per a ell, es tracta d’un sentiment que ha d’unir persones i no pas separar-les, i fa una crida al respecte i la tolerància. Considera que aquests són els principis que haurien d’imperar a qualsevol penya i equip.
Amant de les tapes
La segona de les seves passions i que complementa amb el futbol: les tapes. De fet, regenta un dels pocs bars que sobreviuen al sud de la ciutat i que es dediquen plenament a la tapa tradicional. “Als anys 90 hi havia un bar a cada cantonada”, lamenta el restaurador. Malauradament, això ja ha passat a la història.
L’hostaler sabadellenc manté el gust per la tradició gastronòmica però continua redescobrint formats. “La tapa no es compra, s’ha de crear”, exposa. La clau és construir un plat “amb un toc personal” i diferent en cada cas. Ell juga amb l’aliment tradicional i creacions trencadores amb una combinació de sabors. I és que, tant al futbol com a la gastronomia, cal innovar.
/ Victòria Rovira
