Sabadellencs pel món en temps de coronavirus
La situació al país veí no s’allunya gaire de la nostra realitat: confinats, amb serveis mínims i empreses apostant pel teletreball. Això sí, es permet l’esport a l’aire lliure, d’un en un i amb un atestat a mà. Ho explica Mireia Fernández, sabadellenca i professora d’una escola de Villeurbanne, que està vivint el confinament lluny de la seva família.
Segons les últimes dades, els casos a França escalen a 12.612, pràcticament la meitat dels casos a Espanya (24.926). Tot i això, dijous 12 de març el president francès, Emmanuel Macron, va anunciar el confinament i el tancament d’escoles.
“De seguida, els supermercats i farmàcies es van omplir de persones en pànic per abastir-se”, recorda Fernández, una escena que a Sabadell resulta familiar. Ara, “hi ha policies i militars a cada cantonada” i cada cop que la Mireia surt al carrer ha de portar amb ella un certificat que indica on va i la seva direcció de casa. “D’aquesta forma no ens podem allunyar gaire”, diu. Sense el paper, explica, les multes poden escalar als 135 euros.
La Mireia no sap si rebrà la seva nòmina aquest mes o no. És professora d’infants amb diversitat funcional a una escola pública nacional. “No puc teletreballar i el meu sou depèn de l’Ajuntament”, però lamenta que no ha rebut cap correu electrònic informatiu.
La crisi sanitària del coronavirus, però, l’impedirà visitar a Sabadell com tenia previst per l’abril. “No crec que pugui sortir, les fronteres estan tancades i no tinc accés per ser resident francesa”, indica.