El moment actual de pandèmia està servint perquè molts artistes es dediquin als seus projectes personals. És el cas de Marina Gatell, actriu sabadellenca coneguda pels seus papers a sèries com Majoria absoluta, o Lalola, a més de films com Pa negre i diverses produccions teatrals. Parlem amb ella sobre el seu rol a La cocinera de Castamar, que ja es pot veure a Atresplayer i properament a Antena 3.
Com va afectar l’arribada de la pandèmia la teva feina?
Durant la pandèmia, justament, estava fent la gira de La Rambla de les Floristes al Teatre Nacional de Catalunya, i de cop es va parar tot. Sí que vam rodar una pel·lícula per a Netflix que es diu Dos, que tenia els ingredients perfectes per poder treballar durant la pandèmia, perquè només som dos actors, tancats a una habitació.
Va ser una gravació complexa?
Ens vam confinar a Elizondo, a Navarra, i ho vam gravar al llarg del mes de juliol. Però amb tota la incertesa, la seva arribada es va cancel·lar. Ara està en espera d’estrenar-se als cinemes i després es podrà veure a les plataformes.
Com és Sol Montijos, a qui interpretes a ‘La cocinera de Castamar’?
És una sèrie d’època, cap al 1700, i narra diverses qüestions de la cort. Ella és un personatge que forma part de l’alta societat, però no és marquesa per naixement. El títol el va adquirir casant-se amb diversos marits que ha anat tenint, un rere l’altre. És una persona que acata les obligacions de la dona de l’època, però fa la seva revolució, i la seva naturalesa passional li impedeix encotillar-se en certes normes. Les dones en aquell moment tenien poques opcions.
Va ser difícil posar-te en el personatge?
Vaig preparar-me el personatge de la Sol llegint-me la novel·la, assajant diferents balls de l’època i em vaig preparar en general per no caure en clixés, i fer una volta al personatge. Malgrat que pugui semblar que és la dolenta, he treballat la seva psicologia per saber què porta una persona a aquests nivells d’insatisfacció i que li fan fer segons què. He hagut de buscar una mica en profunditat per entendre que és una mica proporcional el nivell d’infelicitat amb el nivell de maldat.
Creus que el sector ha patit en els últims mesos?
Més el teatre que la televisió, però he tingut la fortuna de trobar un paper en pandèmia, i més jo que venia d’una època molt magra. La professió mateixa és intermitent, injusta i imprevisible, però ja tens una adaptabilitat per tirar endavant diversos projectes i mantenir la il·lusió intacta. Les dificultats són oportunitats creatives.
En què més treballes ara?
Fa un parell d’anys que estic amb Queengs of Kibera y el secuestro del sol, amb nens que viuen als carrers de Nairobi, i un altre projecte sobre un vaixell original del 1914, que es dirà Lost & Found. També tinc pendent fer una nova sèrie d’HBO el juny.
Ara s’acumulen els projectes?
Potser sí. La sensació de no saber quan poden sortir és una mica desmotivadora. Hi ha moltes coses en cua: és un moment molt potent creativament, però complicat de materialitzar les coses. Crec que quan s’acabi la pandèmia hi haurà una explosió de produccions creatives.
