Hi ha vegades que els arbres impedeixen veure el bosc. Dissabte passat, Marc Sales Armengol presentava la seva primera exposició a una casa anglesa del carrer Duran i Sors. L’èxit va ser rotund, i el seu somriure no es dissimulava. Així i tot, precisa que “les exposicions no l’importen gaire”, ja que com els arbres, les aglomeracions que es van succeir a l’entrada de la sala, van impedir veure el que realment importava: “l’art”, diu sense vacil·lar.
En qualsevol cas, no dubta en recordar que també li agrada compartir el que fa en el seu dia a dia. En especial, quan els terminis de l’exposició, en “la sala guarra” que serà reformada en el futur, el van obligar a jornades maratonianes per complir amb el termini.
El color va ser el gran protagonista del corpus de l’exposició, l’element principal del nou estil que vol projectar Marc Salas/ VICTÒRIA ROVIRA
Un espai privilegiat – recorda Salas Armengol – per ser fora del que reconeix com a “circuit artístic” de la ciutat. Sigui el que sigui això, no dubte assenyalar-ho com a “estèril, i sense espais adequats per a la reflexió“, per tal de fer de Sabadell, “un nucli més important artísticament”.
L’exposició, que va consistir en un seguit de peces de grans dimensions on hi predomina l’ús d’un espectre de colors divers, sorgeix “d’unes composicions que s’imagina” mentre incorpora en elles el poder superlatiu del color. Com a la universitat (estudia Belles Arts a la UB), l’interessa portar-ho tot al seu terreny, diferenciar-se: “la carrera és fluixeta, encara que depèn del professor” de torn – assenyala -. Com quan va deixar l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, “per estar una mica fart del qual li demanaven”, el jove pintor vol començar la seva projecció: “en el futur vull dedicar-me a la pintura”.
