Ciutat

“Sabadell està generant l’escena, i ens hi hem de situar”

L’artista i impressor Oriol Enguany presenta el Gran Brenar, un espai de confluència per teixir l’escena cultural de Sabadell

Oriol Enguany s'acompanya d'un equip multidisciplinari de la mà de Guillem Celades, Joan Carreras, Gerdard Torres, David Rosel, Patricia F. Juarez i Eme Rock, entre d'altres/ Victòria Rovira

El pintor Oriol Enguany ho té clar: Sabadell està generant un moviment artístic on només hi falta crear sintonia (potser res és més difícil). “S’ha d’amplificar la infraestructura per tal de col·lectivitzar-la i generar espais de confluència”.

Per tal de posar-ho en pràctica, Enguany va organitzar dissabte passat l’epíleg de la seva exposició, “Un Gran Dinar“. Un capítol final que es convertia en un joc de matrioixkes per la intervenció col·lectiva d’Enguany i els seus amics. Sobre una taula, diferents elements; flors, candeleres, croissants i pintura seca; per tal de trobar la confluència “entre la matèria i l’àpat“. Una metàfora del que vindria després, la presentació del perfil d’Instagram – @visitapuntual – que pretén integrar l’agenda cultural de la ciutat.

“Una exposició dins d’una exposició”, que pretén capgirar la dispersió cultural de la ciutat. “Que ens hàgim pogut ajuntar tots aquí ja és un primer pas”, recordava Enguany, el qual també havia creat un ‘fanzín’ (un remake de la portada del Diari de Sabadell), per explicar els reptes que venen a continuació: l’important és situar-nos i saber on és l’escena ara mateix – explicava Enguany -. Respecte al ‘fanzín’, l’element supurava romanticisme per un passat analògic que l’artista ha volgut integrar en la seva exposició: “la impressió m’està permetent redescobrir una nova besant de la imatge”.

Oriol Enguany, a l'epíleg de la seva exposició permanent al Museu d'Art de Sabadell / Victòria Rovira

Oriol Enguany, a l’epíleg de la seva exposició permanent al Museu d’Art de Sabadell / Victòria Rovira

De moment, la posada en comú d’una de totes les accions artístiques de la ciutat sembla lluny de convertir-se en una realitat, especialment quan recordem els fantasmes del passat “No hi ha una marca cultural definida – a Sabadell -, així i tot, no és veritat que siguem una ciutat dormitori”, recorda el regidor de Cultura, Carlos de la Rosa Matas.

En qualsevol cas, l’exposició pretenia posar la primera pedra amb l’ajuda de la geografia.”La supervivència de l’escena depèn d’integrar en aquestes xarxes a la gent del carrer – afirma Enguany -, i posa en comú els interessos dels cursos de batxillerat amb el d’altres entitats de la ciutat”. L’acció era senzilla, gomet per allà on s’hi treballa i s’hi va a gaudir, a plorar o a riure.

/Victòria Rovira

Comentaris
To Top