Sempre que s’elogia Mirna Lacambra es menciona la tenacitat amb què ha complert els seus grans somnis: ser una prestigiosa soprano internacional, posar en marxa l’òpera a Sabadell i fer-la voltar per tota Catalunya, tenir una orquestra de primer nivell a la ciutat, crear una escola d’òpera de referència... En realitat, però, els seus projectes sempre han buscat que fossin altres els que poguessin complir els somnis. Va quedar clar en l’homenatge organitzat per l’Ajuntament i en què amics, artistes, autoritats i agents culturals van retre a l’emprenedora lírica de 92 anys, dimecres a la tarda al Saló del Teatre Principal. No va poder contenir l’emoció, les llàgrimes li regalimaven.
“Ella és Aida, Yerma, Flòria, Desdèmona, Cio-Cio-San”, diu el text de la revista Quadern dedicat a la soprano que il·lustrava l’acte, presentat per la periodista Karen Madrid. “Els homenatges s’han de fer en vida”, va assenyalar abans de glosar una trajectòria brillant que comença amb un debut a La Bohème a la Faràndula i que continua al Liceu i al Teatro de la Zarzuela, abans de fer el salt a Alemanya. I des d’allà, per tota Europa i Amèrica protagonitzant òperes. Un gran record va ser l’estrena mundial de l’òpera Yerma, de Villa-Lobos, el 1971 a Nou Mèxic. The New York Times va elogiar la seva emotivitat i presència escènica.
La millor carrera lírica que ha tingut mai Sabadell va ser possible entre moltes altres coses gràcies a l’autoexigència; la mateixa que va demostrar quan durant l’acte al Saló va sonar una de les seves interpretacions de la icònica Vissi d’arte, de la Tosca de Puccini, i en veu baixa va comentar a l’alcaldessa, Marta Farrés, que tenia altres versions millors.
No podia faltar una menció al seu marit, Xavier Gondolbeu, molt més que un company de vida. La va ajudar a impulsar els seus projectes, li va escriure cartes diàries quan eren lluny i la va acompanyar pel món en un temps en què moltes dones no podien ser lliures. Lacambra acostuma a dir que només hi ha una cosa més important que la música, i és l’amor. Ho assegura algú que ha dedicat la vida a l’òpera.
El matrimoni va posar en marxa l’Escola d’Òpera de Catalunya el 1996, anys després que Lacambra ja hagués aconseguit que fe funcionar l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell (1982) i l’Orquestra Simfònica del Vallès (1987). Per què els sabadellencs havien d’anar a Barcelona a veure òpera, si hi havia un teatre com la Faràndula? Quan havia estat per Europa cantant havia envejat la programació lírica de les ciutats mitjanes. Va portar aquell model aquí. I una vegada Sabadell va aconseguir tenir òpera, encara es preguntava: per què hem d’anar a buscar una orquestra de fora, si en podem tenir una? Una vegada la ciutat tenia companyia i orquestra, va recordar els seus inicis i l’angoixa per si li arribaria mai l’oportunitat d’ensenyar el talent al món. Què puc fer?, es va preguntar. Va muntar una escola d’òpera a Sabadell que permet cantar per primera vegada en una producció professional. El panorama líric estatal és ple de noms d’alumnes que hi han passat.
Els somnis, en realitat, eren sentit comú i tenacitat per aplicar-lo.
D’aquells inicis, en què no va parar d’aixecar telèfoncs, durant l’acte va parlar el director escènic Pau Monterde, que va debutar el 1986 gràcies a una oportunitat de Lacambra i encara està en actiu. “La Mirna entenia l’òpera no només com un espectacle musical, sinó total”, va dir, a més de destacar-ne “la persistència, la generositat i la confiança”.
Després va sortir en escena el comunicador Ramon Gener, qui va formar part de la primera generació de l’Escola d’Òpera, el 1996. Per a ell, Lacambra va ser una “mare operística”. Encara recorda el pes de l’exigència en la mirada de Lacambra des del passadís de la Faràndula. “Tot això és una família que tu has creat. És un fill immortal”, va afirmar.
L’alumne de l’Escola d’Òpera Òscar Encinas, la cantant Eugenia Montenegro i la pianista Andrea Álvarez van oferir petites mostres líriques amb què Lacambra es va acabar d’emocionar. Hi va haver també unes paraules del nou president de la Fundació Òpera a Catalunya, Xavier Servat, que va definir com a “excepcional” la soprano i emprenedora cultural.
Va acabar l’alcaldessa, abans de fer-li entrega d’un ram de flors. “La Mirna no només viu la cultura. La comparteix, la fa créixer, la projecta. Som referents en òpera gràcies a tu, Mirna”, va dir-li. “La cultura de Sabadell porta el teu nom en majúscules”, va concloure.
