La Canals Galeria d'Art de Sant Cugat del Vallès reivindica el caràcter pioner de l'Escola Catalana del Tapís, que va suposar un pol d'atracció artístic de la ciutat a mitjans del segle passat. Sota el nom 'Sant Cugat, l'art d'un poble', la petita sala d'exposicions reuneix dos dels tapissos elaborats amb la tècnica genuïna, així com originals sobre tela o paper que posteriorment es van traslladar al tèxtil. La mostra també recull el testimoni i algunes imatges del primer aprenent de l'escola, Josep Aymerich, de qui encara avui penja una de les obres més icòniques al Monestir de Montserrat. L'exposició és una retrospectiva i una reivindicació d'una expressió artística internacional amb segell local.
L'origen de l'Escola Catalana del Tapís es remunta al moment en què Miquel Samaranch, empresari del sector tèxtil a Sabadell, va adquirir la Casa Aymat de Sant Cugat després de la mort de Tomàs Aymat i acabada la seva activitat tèxtil original, i hi va impulsar una manufactura moderna basada en el trasllat de l'art pictòric al teixit. La implicació de noms com Pablo Picasso, Joan Miró o Josep Maria Subirachs va situar la ciutat en el mapa artístic internacional, però també va donar veu a una nova generació d'artistes catalans com Jaume Muxart, Albert Ràfols-Casamada, Maria Girona o Maria Assumpció Raventós.
- Diverses imatges de l`Escola Catalana del Tapís
- ACN
La modesta mostra que vol recuperar la memòria i reivindicar l'impacte internacional de l'Escola Catalana de Tapís, nascuda a Sant Cugat a finals dels anys cinquanta. L'exposició recull obres i documents que evidencien la transformació d'un art ancestral en una expressió contemporània i compromesa, impulsada des de la ciutat vallesana per figures com el mateix Samaranch i la seva esposa, Mercè Viñas.
L'exposició, que es pot veure fins a finals d'agost, inclou dues peces de tapís de Josep Grau-Garriga i Carles Delclaux, així com obres pictòriques i gràfiques d'artistes vinculats a l'Escola.
El tapís museïtzat
Sant Cugat va apostar ja fa uns anys per crear un espai museístic exclusiu del tapís, el Museu del Tapís Contemporani. Ubicat a la mateixa Casa Aymat on va néixer l'Escola Catalana del Tapís, va romandre obert des de finals de la dècada dels 2000 fins a l'any 2019, quan part de les obres van passar a formar part del Centre Grau-Garriga d'Art Tèxtil i Contemporani.
Recentment, l'Ajuntament santcugatenc i l'Associació Grau-Garriga han signat un conveni per impulsar el centre, situat a l'edifici de Cal Quitèria, i fer-lo referent del tapís i l'art tèxtil contemporani, a la vegada que garanteix la preservació i difusió de l'obra de Josep Grau-Garriga. L'acord té una vigència de quatre anys, i estableix la cessió temporal d'obres del llegat de l'artista per part de la família, l'ús del seu nom en la denominació del centre i la participació de l'Associació en l'assessorament i la definició de la programació expositiva.
