Som els llibres que ens han marcat

Pregunta-li quina lectura l’ha impactat, si vols conèixer la persona una mica millor.  Som els llibres que no ens hem tret mai del cap. Hem preguntat a personalitats sabadellenques –des d’una lectora de 3 anys fins a un reputat filòsof que en té 91– quines lectures els han deixat empremta.  Aquest any, sí, aprofitarem l’estiu per llegir i descobrirem que tenim temps la resta de l’any per continuar devorant llibres. 

Jose López, filòsof

 

 

Cap a terres salvatges, de Jon Krakuer

“És la crònica del viatge que va fer un jove que ho va deixar tot per creuar el país i acabar vivint sol a Alaska. L’autor segueix els passos del jove, llegint el seu diari i entrevistant a gent que el va conèixer.  Em va agradar molt la forma en que converteix una investigació periodística en una mena de novel·la que enganxa molt tot i saber el final ja des de l’inici. El que més destacaria és aquesta fusió que fa que no sàpigues qui és el protagonista, si el noi a qui seguim, el periodista que reconstrueix el viatge, o els paisatges i les persones a qui entrevista”.

Núria Castells. Gestora cultural

 

 

Una temporada per xiular, d'Ivan Doig

“És un llibre que recomano molt per a l’estiu. És una història molt bonica, que s’ubica a Montana, als Estats Units, a principis del segle XX. Coneixem una família d’un pare i tres fills de diferents edats i com són les seves relacions socials, familiars i acadèmiques. És  un molt bon llibre perquè no té gaire mals de cap, és molt dolç i me’l tornaria a llegir en aquestes temporades que necessites escampar la boira”.

Rosa Renom, actriu

 

 

¡Absaló, Absalón!, William Faulkner

“El primer llibre que vaig tenir va ser Cuentos, de Pío Baroja, que me’l va comprar el meu avi a Cal Cervantes. Em va flipar moltíssim tot el món dels boscos i els carboners, semblava que sentia l’olor de les fulles. El tenia sempre al cap. Per la mateixa capacitat de crear tot un univers que et transporta, també sempre m’ha fascinat ¡Absalón, Absalón!,
de William Faulkner”. 

Plàcid Garcia-Planas, periodista

 

Un pont sobre el Drina, d'Ivo Andrić

“El llibre que m’ha marcat és Un pont sobre el drina, d’Ivo Andric. Vaig llegir la novel·la a l’inici de la guerra a Bòsnia i em va descobir amb quina potència i eficàcia un paisatge i la gent que hi habita es poden traduïr en paraules. Les meves cròniques ja mai més van ser les mateixes”.   

Gemma Ruiz Palà, periodista i escriptora

 

 

 A la cambra fosca, de Susan Faludi

A la cambra fosca, de Susan Faludi, editat per Periscopi ja fa uns anys, és un llibre de no ficció meravellós. L’autora explica com el seu pare, a gairebé vuitanta anys, fa el trànsit i es converteix en una dona. A partir d’aquest fet inesperat, ens traça el mapa, complexíssim, de la seva identitat: jueu hongarès que va sobreviure a l’Holocaust i que va començar una nova vida als Estats Units. Susan Faludi és una de les grans escriptores nord-americanes, premi Pullitzer per Backlash, i l’heu de conèixer sense falta.

Ona Martí, lectora de 3 anys

 

 

El lladre de fulles, d'Alice Hemming

“M’encanten els llibres El lladre de fulles i El lladre de neu! Són històries molt divertides d’un esquirol despistat i del seu amic, que és un ocell”.

Pere Lluís Font, filòsof

 

Els Pensaments, de Pascal

“Et diria Els Pensaments de Pascal, que finalment vaig aconseguir traduir al meu gust en el volum Pensaments i opuscles. És, després de la Bíblia, el llibre que m’ha fet més companyia a la vida: des de jove em va enlluernar per la formidable potència intel·lectual i expressiva, per l’abundància d’idees fulgurants sobre quasi tot i perquè s’hi diuen ben dites coses essencials sobre la condició humana”.

Emma Garcia, nedadora olímpica

 

Deja de ser tu, de Joe Dispenza

“És un llibre que et canvia. Parla de com podem reconfigurar-nos des de dins per crear una nova realitat. Tenim el poder des de la ment i les nostres accions de canviar la realitat i les coses que no ens agraden. No tot depen de la sort, sinó de nosaltres. Una frase que m’agrada molt, i que resumeix molt bé el llibre, és que ‘la teva personalitat defineix la teva realitat’. Sent una nova versió de tu, pots canviar la teva realitat’. És complexe, però alhora fàcil d’entendre i bonic”. 

Pep Ambròs, actor

 

 

Los días perfectos, de Jacobo Bergareche

“És dels últims llibres que m’he llegit. Una reflexió crua, sense filtre, de l’amor. Les relacions llargues i les esporàdiques. La llum i la foscor. Totes les seves cares”.

Canòlich Prats, violinista

En la oscuridad, d'Antonio Pampliega

“Recomano tres llibres d’Antonio Pampliega, periodista en zones de conflicte que el 2015 va estar segrestat a Síria per Al-Qaida: En la oscuridad, Las trincheras de la esperanza i Cowboys en el infierno. Són llibres en què explica molt bé la misèria de la guerra, que ell ha viscut en la pròpia pell. Fa recapacitar molt sobre situacions que no haurien d’ocórrer”.

Estefania Abasolo, llibretera

 

 

De quatre grapes, de Miranda Juli

“M’ha marcat pel viatge interior de la protagonista, en plena crisi dels 40, però també pel road trip que comença quan aparca en un motel cutre ple de fauna”. 

Albert González, dramaturg

 

L’estiu que la mare va tenir els ulls verds, Tatiana Tibuleac

“Em va impactar força, sobretot pel contrast entre la duresa i la bellesa de la història. És un llibre molt cru i a la vegada molt bonic. Una mare i un fill passen un últim estiu junts i s’acaben reconciliant després d’una relació molt aspre els últims anys”. 

Júlia R-Arias Honorato, artista

 

 

La Bíblia

“El llibre que més m’ha marcat és la Bíblia, pel seu contingut social, cultural, humanístic i espiritual”. 

Cristina Amat, directora d’escola

 

 

El petit príncep, d'Antoine de Saint-Exupéry

 “La lectura que m’ha marcat és El petit príncep. Sempre m’ha acompanyat, perquè cada vegada que el rellegeixo hi trobo algun detall nou que em fa pensar. Me l’estimo especialment perquè el vaig llegir amb les meves filles quan eren petites, i compartir-lo amb elles va ser molt especial. Com a mestra, també m’agrada fer-lo descobrir als meus alumnes, perquè trobo que té alguna cosa diferent que fa que arribi tant a petits com a grans”.

La Missjones, humorista

 

El raïm de la ira, de John Steinbeck

“El llibre explica com van fer fora la gent de casa durant la Gran Depressió, un tema que malauradament continua sent molt actual. Em va impactar la misèria dels agricultors que van haver de traslladar-se a l’oest dels Estats Units i com són tractats als llocs on van a viure. També el paper que té la dona, la mare de família, que és qui té la força per tirar endavant i portar el control. El final, devastador, és una d’aquelles imatges que no pots treure’t del cap”. 

Gerard Torres Sanmartí, artista

 

 

L’origen de l’obra d’art, de Martin Heidegger

“M’ha influenciat els darrers anys. És teòric, profund i dur d’entendre si no has llegit coses de Heidegger abans, però em sembla interessant intentar entendre l’inici de la creació. Potser no el recomanaria per a la platja, però sí per una lectura concentrada”.  

Víctor Colomer, periodista

 

El archipiélago en llamas, de Jules Verne

 “He descobert en les meves velleses la literatura juvenil del grandíssim autor Jules Verne, que per a mi és literatura molt adulta. En porto una quinzena en els darrers mesos. Els estic llegint tots, són sensacionals. M’avorreix el costumisme i, en canvi, m’entusiasma la ciència ficcó, les aventures i la fantasia”.