Portes tot l’any dient que llegiràs a l’estiu perquè tindràs més temps? Et donem raons perquè –aquest any, sí– compleixis el propòsit i a més encarrilis el setembre amb ganes de continuar devorant llibres. Són raons molt sabadellenques.
L’estiu és per a viatjar
No cal moure’s de casa per conèixer món. Tres autors sabadellencs han publicat aquest any llibres que ens faran viatjar molt lluny. El jove filòsof Jose López acaba de guanyar el Premi Carlemany per al Foment de la Lectura per la novel·la Abans no s’apagui. El jove protagonista emprèn un viatge de motxiller de quatre mesos per Europa que encendrà les nostres ganes d’aprofitar el temps i omplir la vida d’experiències. La farra nocturna s’entrellaça amb l’art i moments de solitud davant de paisatges encisadors.
Continuem de ruta. En aquest cas, però, aixequem el polze i esperem amb paciència. El sabadellenc Miki Kisenvole acaba de publicar Guía del autoestopista soviético, un llibre en què recull una ruta de contrastos per les antigues repúbliques soviètiques. Ho fa coneixent els habitants a bord dels seus vehicles, on ha esdevingut un copilot astut per rascar tota mena de visions sobre la vida. És una aventura plena de geopolítica.
El viatge continua cap a l’est. Ens plantem a l’Índia amb el periodista sabadellenc Jordi Joan Baños, qui durant una dècada va ser corresponsal de La Vanguardia a Nova Delhi. Ens descobreix els contrastos del subcontinent des del seu prisma personal, a La ilusión de la India.
Un estiu de novel·la
Els estius es recorden per les novel·les que vam gaudir. Aquest any, hi ha bona collita perquè ens marquin.
Roc Casagran podria haver entrat en l’apartat anterior perfectament. Perquè Somiàvem una illa, Premi Sant Jordi, és un viatge per vuit illes en vuit capítols, cadascuna amb una singularitat que la fa fascinant. Però el viatge que realment atrapa de la novel·la és el que emprèn psicològicament de la protagonista per la seva trajectòria vital a través d’una carta a la seva parella.
Marta Orriols ens capfica en la vida d’una restauradora d’art del MNAC a L’altra banda de la por. La Joana intenta refer-se d’una sotragada vital, el seu marit li ha demanat el divorci per casar-se amb una altra dona. Aleshores, torna a pensar en el Mateu, amb qui va passar un parell de nits molts anys enrere.
Una barreja entre Joc de Trons i Succession, però a la catalana. És el que ens ofereix Ernest Prunera a la novel·la històrica Quan s’allunyi la tempesta. Ens submergim en la vida de Guifré el Pilós per conèixer-ne, sobretot, el seu tutor –fictici–, el Marwant. Reis i nobles que lluiten pel poder, un assassí i petits tocs de fantasia en un embolcall històric.
Barrejar dos ingredients suculents com l’amor i la guerra li ha valgut a la periodista Francesca Rodríguez el premi Isabel Villena Ciutat de València. La vida de Minerva, primera doctora en Farmàcia d’Espanya, es creua amb la d’un dels brigadistes francesos que anaven a bord del vaixell enfonsat a les costes d’Altafulla, a Ens veurem aviat.
D’una revolada es llegirà Presents imperfectes, d’Elisabet Jané. Guanyadora del Premi de novel·la curta Just M. Casero, la sabadellenca intercala històries urbanes on la quotidianitat s’omple de fantasia. Un lloro de guix que arrenca orelles, un discurs que no engega, un accident a l’obra que genera una empatia inesperada i les tribulacions de la mare més odiada de l’institut són alguns dels fils d’aquesta novel·la.
Les pregoneres
Qui es vulgui anar preparant per al pregó de Festa Major ha de llegir La xona d’or, de l’assessora d’imatge i comunicadora Marta Pontnou i la periodista del cor Laura Fa. Al balcó de l’Ajuntament o per escrit, utilitzen el sarcasme i l’humor com a vehicles per al feminisme. El llibre és un compendi de consells, anècdotes, receptes i reflexions sobre el sexe, les relacions, el masclisme latent, la premsa rosa i la sororitat. S’hi colen des de lloances al fricandó de la mare fins a capítols per a detectar la infidelitat.
Els joves sí que llegeixen
Ofereix un bon llibre als joves i ja veuràs que arraconaran, com a mínim una estona, TikTok. Francesca Rodríguez també ha publicat aquest any La vida a mitges, una novel·la juvenil que ens ensenya com la vida pot canviar sobtadament. La Cris, una adolescent que ha patit un ictus, passa de la frustració i la ràbia a l’aprenentatge, amb l’acceptació pel mig.
Joan Berlanga recalca que l’essència de la vida és a les coses menudes del dia a dia. La reivindicació de la pluja fina. Ho fa amb L’extraordinària vida d’un gos a les últimes, Premi Folch i Torres. El Parrac és un petaner de gossera, sense pedigrí, molt savi i reflexiu, que es rememora la seva vida al costat dels seus amos.
Un conte abans d’anar a dormir. O més d’un. David Vila i Ros ha escrit 112 relats a A la lluna, tots inspirats en l’astre i, amb un estil calderià, entre la superficialitat i la profunditat. Perquè la quotidianitat és plena de màgia.
