Si engegaves la televisió com a teló de fons de la migdiada, però has acabat enganxat religiosament al Com si fos ahir, és que Carmen Abarca i la resta de guionistes de la telenovel·la fan bé la seva feina. En són una dotzena, ella la coordinadora d’escaletes i suma més de 1.500 capítols repartits en 8 temporades. “No sabem quan acabarà, però ja tenim algunes idees de com podria ser el final. Volem que el comiat de la sèrie sigui digne i bonic, que deixi un bon regust als espectadors”, avança.
Que no sonin les alarmes, encara. La novena temporada arrencarà el 8 de setembre. De fet, els guionistes han entregat tot el que succeirà entre Nadal i Setmana Santa de 2026. El Com si fos ahir és a l’abast de superar la sèrie més llarga de la història de TV3, El cor de la ciutat, que va sumar 10 temporades i 1.906 capítols. Tot dependrà de l’audiència.
És natural que un protagonista del Com si fos ahir et comenci traient de polleguera i que li acabis rient les gràcies. “Volíem que fossin molt realistes i sòlids. Són complexes, tenen coses bones i dolentes. Potser entren d’una manera, però evolucionen i es transformen. La gràcia és que, com que la sèrie dura tant, pots anar-los conduint sense fallar a la seva base”, explica la guionista, qui afegeix que en funció de l’actor s’acaba modelant el caràcter del personatge. Des dels inicis, la creadora de la sèrie, Núria Furió, tenia clar calia desmarcar-se de La Riera i d’El cor de la ciutat posant al centre un grup d’amics i no una família.
L’altra clau de la telenovel·la és la naturalesa de les trames: “No volíem que fos truculenta, amb misteris i crims, sinó que estigués arrelada a la quotidianitat i que es mogués en coordenades realistes”.
- Carmen Abarca, guionista del `Com si fos ahir`
- CEDIDA
Hi ha una estreta relació entre els guions i l’actualitat. “Tots els guionistes tenim l’antena posada, mirem les notícies i estem arrelats en l’actualitat”. Però sobretot busquen reflectir preocupacions i problemes socials, que combinen amb trames desenfadades, que aporten una mica de comèdia, i històries amoroses. “No tinc la clau de l’èxit absolut tampoc. Si la tingués, seria cap de Netflix”, bromeja la sabadellenca.
Hi ha poc marge d’improvisació en el rumb de la telenovel·la. Tot queda previst en un document que anomenen ‘bíblia’, que és la planificació de les trames d’un trimestre sencer. És a dir, saben perfectament què passarà a cada personatge i com es creuaran les trames en els pròxims mesos. “Més que improvisar, hi ha marge per a la creativitat. Una altra cosa és que hi hagi una emergència amb un actor, però no acostuma a passar”, puntualitza Abarca, que fa més de 25 anys que es dedica a la professió i ha treballat a sèries com El cor de la ciutat, El Príncipe i La Riera.
