Sabadell viu un increment de places de residències per a gent gran impulsat per la inversió privada en aquest sector. En els últims dos anys, com a mínim s’ha inaugurat una residència d’obra nova (Vitalia; 152 places al carrer de Felip Benessat, 47), se n’està acabant de construir una altra (Solimar; ctra. de Terrassa - c. de Sant Baldomer); se n’està construint una altra a la carretera de Barcelona - carrer de Duran i Sors i n’hi ha dues més que s’habilitaran en edificis existents entre aquest any i el pròxim (Teatre del Sol; 80 places al carrer del Sol; i Taulé Viñas, 50 places a la via de Massagué).
- La nova residència de Solimar a la carretera de Terrassa
- David Chao
Aquestes quatre, de titularitat privada, sumaran més de 280 places residencials, que s’afegiran a les ja existents, mentre que d’iniciativa completament pública a curt termini només n’hi haurà una, que és la que el Departament de Drets Socials de la Generalitat ha començat a construir aquesta setmana en un terreny cedit per l’Ajuntament al sud de la ciutat –carrer de Diego Almagro– amb capacitat per a 80 places residencials i 20 de centre de dia. Cert és que el complex Sabadell Gent Gran (l’antic Nen Jesús), compta amb places col·laboradores i privades.
- La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez, en l`acte de la primera pedra, amb l`alcaldessa Farrés
- Víctor Castillo
A Sabadell, el 2024 hi havia 42.632 veïns majors de 65 anys, un 24% del total, segons dades de l'Idescat. D’aquests, pràcticament sis de cada deu eren dones (58%). El 2023, Sabadell comptava amb prop de 1.600 places residencials privades o concertades, de manera que 300 de noves suposa un increment de gairebé el 19% de places en residències privades.
Demanda assistencial
El sociòleg i investigador del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la UAB Pau Miret assenyala que “mentre l’esperança de vida creix, l’esperança de vida en salut, no”. És a dir, hi ha més demanda residencial sobretot en persones que requereixen atenció continuada en casos d’alzheimer o dependència, per exemple, perquè “ara per ara, el que estem guanyant en temps de vida no es correspon a la capacitat que tinguis de valdre’t per tu mateixa, especialment en dones perquè tenen més esperança de vida”.
Miret afegeix que el sector privat està empenyent aquest creixement perquè “a Catalunya i Espanya, o podríem dir al sud d’Europa, les polítiques públiques s’hi han enfocat menys perquè generalment se n’encarregava la família, sobretot la dona, que tenia cura dels fills i els avis, i que és el que denominem generació sandvitx perquè carreguen els fills que marxen de casa cada cop més tard i la gent gran viu més”. Per això, el sociòleg considera que, com que en matèria d’atenció a la gent gran “no ens hem posat les piles a nivell públic, quan això passa el mercat està allà perquè és un bon negoci”, amb places privades que no baixen de 2.000 euros al mes per usuari.
