Primera pedra de la residència pública de Sabadell: "És un dia històric!"

El sud de Sabadell s'ha vestit de gala per acollir la primera pedra sobre la que s'aixecarà la primera residència pública de la ciutat. Entitats veïnals i socials, partits polítics i residents a títol particular han volgut ser testimoni del dia en que es va posar punt i a part a una reivindicació que es remunta a principis de segle: fa més de 20 anys que les entitats reclamaven aquest equipament. Serà la primera residència pública per a gent gran de titularitat íntegrament pública i s’ubicarà al solar del carrer Diego Almagro amb Magí Colet.

L’acte ha estat presidit per la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, i per l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés. També hi han assistit destacats representants institucionals i del teixit associatiu local, entre ells la Plataforma per la Residència Pública, una de les impulsores més actives d’aquesta reclamació històrica. El projecte compta amb un pressupost de 15,66 milions d’euros, dels quals 14,24 milions provenen dels fons europeus Next Generation, gestionats pel Departament de Drets Socials i Inclusió. L’Ajuntament de Sabadell, per la seva part, ha cedit els terrenys. Les obres tenen una durada prevista de 16 mesos, amb l’objectiu que l’equipament estigui plenament operatiu l’any 2026. Durant les obres, s'eliminarà l'estacionament a alguns punts del carrer de Diego de Almagro per habilitar zones de càrrega i descàrrega per a la maquinària. 

Durant l’acte, l’alcaldessa ha dedicat la victòria als veïns que ho han reivindicat històricament, especialment a les persones que van iniciar aquesta lluita i ja no hi són. “Avui és un dia feliç, però també de record. De l’Antonio González, l’Adrià Miquel, l’Enric Diego Granero, l’Antonio Torres, entre d'altres”. “Si avui col·loquem aquesta pedra és perquè ells van posar aquesta lluita a l’agenda política”. L'alcaldessa també ha reconegut el paper del tinent d'alcaldessa, Lluís Matas, que va estendre ponts entre l'Ajuntament i la conselleria de Drets Socials l'any 2022 per facilitar l'acord, una conselleria aleshores a mans de Junts. També celebra que Sabadell no hagi de carregar amb la construcció de l'edifici: "Cofinançar no tenia sentit, l'havia d'assumir la Generalitat", apunta, en relació a les intencions de l'anterior govern quadripartit, que va acordar cofinançar la residència.

Ha estat una victòria també celebrada pel veïnat. Ana López, des de la Plataforma, apunta que "la lluita no ha acabat: ara se centraran en la gestió de l'equipament i la dotació de recursos". Però ha volgut reconèixer “la feina incansable dels veïns” i ha celebrat que “per fi es fa justícia a una reivindicació històrica”.

Altres membres de la Plataforma, a banda, insisteixen que la llista de demandes és més extensa: continuaran reivindicant la residència de Can Llong per equiparar Sabadell dins la mitjana catalana d'equipaments i places públiques. "Quan marxi el fum dels cohets per la primera residència, veurem que estem anys lluny de ciutats com Terrassa en termes de places públiques. Ells ara preveuen construir una nova residència", retreu Fernando Francisco Méndez, històric de la lluita per l'equipament. Pel que fa a una possible segona residència a Can Llong, Farrés ha afirmat que no es descarta, però que ara l’objectiu prioritari és culminar el projecte del sud. La consellera, per la seva banda, sosté que la Generalitat està fent una planificació global per detectar territoris amb dèficits estructurals i actuar-hi amb decisió.

A Sabadell hi ha places concertades –subvencionades en part per la Generalitat–, però cap de titularitat pública. En total, hi ha 1.594 places residencials de naturalesa social (228) o privades (1.366). Una situació que allunya la nostra ciutat d’altres municipis de dimensions similars com ara Terrassa, que disposa de 171 places públiques, Badalona amb 196 i l’Hospitalet de Llobregat, amb 264. 

La consellera Mònica Martínez ha remarcat el simbolisme del projecte, afirmant que “hem escoltat aquesta demanda popular i hem posat fil a l’agulla perquè això sigui una realitat”. També ha subratllat la importància del finançament europeu, que permet fer realitat infraestructures d’alt impacte social com aquesta: “La UE ens ajuda a garantir l’atenció digna a la gent gran”.

Els detalls de la residència

La nova residència tindrà 80 places residencials i 30 places de centre de dia, distribuïdes en tres plantes. El disseny arquitectònic, a càrrec de Walter Marchissio i Maria Llongueres, aposta per la integració amb el Parc Central i la creació d’un espai obert, verd i acollidor. Segons han detallat els tècnics, “la planta baixa estarà connectada amb un jardí comunitari, i totes les plantes miraran cap a l’exterior per crear una sensació d’obertura i confort”.

La distribució interior es fonamenta en el model d’unitats de convivència: quatre unitats de 20 persones, amb espais que simulen una llar —cuina, menjador, sala d’estar i sortida a exteriors— per fomentar l’autonomia, la vida quotidiana i el vincle social. El 75% de les habitacions seran individuals amb bany propi. A més, l’equipament disposarà de sales d’estimulació sensorial, fisioteràpia, espais polivalents i jardins terapèutics.

Un model de gestió públic

Un dels elements més destacats del projecte és el model de gestió. Tant l’Ajuntament com la Generalitat han anunciat que l’equipament serà gestionat per la Corporació Sanitària Parc Taulí, entitat cent per cent pública, per fusionar l’atenció social i sanitària en un sol operador públic.

• La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo
• VÍCTOR CASTILLO

Aquest model busca evitar la fragmentació dels serveis i garantir una atenció integral, personalitzada i eficient, segons han apuntat. “No volem que les grans empreses privades gestionin aquest tipus de serveis”, ha dit contundent l’alcaldessa.

El projecte de Sabadell forma part d’un pla estratègic del Govern català per respondre al repte demogràfic de l’envelliment. Cada any, més de 13.000 persones passen a tenir més de 80 anys a Catalunya, segons dades de Drets Socials, un fenomen que exigeix una ampliació ràpida i ordenada de l’oferta de serveis per a la gent gran. La consellera Martínez Bravo ha recordat que “en només 10 mesos hem creat 2.000 noves places públiques a tot Catalunya, un terç de l’objectiu de legislatura”.