Publicitat
Ciutat

VIDEO | La residència pública de Sabadell, prevista per al 2025

El solar on ha d'anar la residència, a tocar del Parc Central del Vallès / LLUÍS FRANCO

El centre disposarà de 90 places residencials i 20 places de centre de dia

El solar on ha d'anar la residència, a tocar del Parc Central del Vallès / LLUÍS FRANCO
[Marta Ordóñez i Albert Acín]

2025. Aquesta és la data que la Generalitat de Catalunya ha fixat per a la posada en marxa de la residència pública per a gent gran de Sabadell. Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Sabadell han arribat a un nou acord perquè l’equipament sigui una realitat el 2025 i anuncien que la construcció s’iniciarà l’any 2023.

La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, ha explicat en roda de premsa que el Departament destinarà una partida de 9,8 milions d’euros dels fons Next Generation per a l’equipament. L’Ajuntament no ho haurà de cofinançar.

El Departament de Drets Socials s’ha compromès a construir la nova primera residència i centre de dia pública de la ciutat, després de vint anys de reivindicacions, al solar del carrer Diego de Almagro cedit per l’Ajuntament. Sabadell és, de fet, l’única ciutat catalana de més de 100.000 habitants sense una residència pública. “Ara suplim un greuge històric amb Sabadell”, afegeix Cervera.

Solar on es construirà la residència pública de Sabadell / LLUÍS CLOTET

Solar on es construirà la residència pública de Sabadell / CEDIDA

“És un dia històric per a Sabadell”, ha afirmat l’alcaldessa, Marta Farrés, que afegeix que la “residència pública no només es un edifici, també és un dret”. Cervera ha detallat que aquesta situació s’ha desencallat gràcies a la disposició dels fons europeus: “Ara disposem d’aquest finançament. I calia resoldre el greuge comparatiu a Sabadell”.

L’acord per a la residència arriba després de diverses reunions entre l’Ajuntament de Sabadell i Drets Socials. En les trobades hi han assistit l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, la consellera Violant Cervera i el portaveu de Junts per Sabadell, Lluís Matas, qui ha fet de “pont” entre les dues institucions. “Gràcies als bons acords i a la voluntat política, hem aconseguit tot el que no es va aconseguir a l’anterior mandat”, ha destacat el juntaire. “Junts fa sabadellenquisme, fa de pont entre la Generalitat i Sabadell“, ha afegit.

Com serà?

El centre disposarà de 90 places residencials i 20 places de centre de dia. Tindrà una superfície de 5.000 m² distribuïts en planta baixa i 3 plantes com a màxim, que acolliran la residència i un centre de dia independent. L’espai de residència es dividirà en unitats de convivència d’entre 18 i 20 persones que disposaran d’espais independents, un mínim del 70% dels dormitoris seran individuals. La consellera ha destacat que la residència “s’ha d’assemblar el màxim a una llar”.

La residència Sabadell – Parc Central tindrà també espais d’atenció especialitzada com sales d’estimulació dels sentits, espais de fisioteràpia i altres sales polivalents. També comptarà amb espais exteriors com a elements socialitzadors i terapèutics.

D’altra banda, el centre de dia públic oferirà atenció diürna a persones grans que necessiten supervisió i assistència.

Repàs històric

Tenir una residència pública per a gent gran és una llarga reivindicació veïnal. Es tracta d’una demanda que compleix enguany 20 anys d’història. Després que l’any 2006 les institucions van prometre i pressupostar la construcció de dues residències a Sabadell, el Govern de la Generalitat, aleshores el Tripartit, va aturar la inversió prevista al conveni del 2006 davant la crisi del 2008. El projecte va quedar aparcat el 2010.

Anys més tard, el febrer de 2019 Ajuntament i Generalitat van acordar construir un equipament amb 102 places públiques, 98 de les quals concertades amb la Generalitat i la resta quedarà a disposició de l’Ajuntament. Era un projecte cofinançat.

Aquella signatura era una declaració d’intencions, però no pas vinculant. Però, amb el canvi de govern municipal, l’executiu Marta Farrés no incorporava aquesta partida als seus pressupostos perquè considerava que era una competència de la Generalitat.

Crítiques al quadripartit

El Govern de Farrés, doncs, havia desestimat la fórmula plantejada per l’acord entre l’executiu quadripartit i l’anterior conseller de Drets Socials, Chakir el Homrani. Considerava “injust” que l’Ajuntament hagués de sufragar la inversió quan la competència és de la Generalitat. “El model que es va plantejar en el mandat anterior, el cofinançament, era molt pervers, perquè ens obligava a pagar de nou per competències que no tenim”, afirmava l’alcaldessa Farrés en una entrevista recent. “Ara hi ha un acord, no una declaració d’intencions. Hi ha calendari i pressupost”, ha resumit a la presentació l’alcaldessa.

Terrassa disposa de 198 places públiques i una residència  gestionada per l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS). I una ja prevista pel 2023. També l’Hospitalet de Llobregat té quatre residències públiques i una oferta de més de 300 públiques. També Badalona disposa de dos centres de la Generalitat, amb 100 places residents.

Publicitat
Comentaris
To Top