El neuròleg i investigador sabadellenc Josep Dalmau i Obrador, una de les figures més reconegudes de la neurologia mundial, ha protagonitzat aquest divendres 12 de juny una conferència singular a l’auditori del Casal Pere Quart sota el títol Entre gegants i Mozart. Reflexions d’un metge a 10.000 metres. Sabadellenc i "gracienc de tota la vida", Dalmau és professor adjunt de la Universitat de Pennsilvània i una referència arreu del món en neurologia, oncologia i immunoteràpia.
Moltes de les reflexions que han donat forma a la conferència van néixer durant llargues hores de vol, a més de 10.000 metres d’altura. És en aquests trajectes internacionals, lluny del ritme frenètic de la seva activitat científica, on Dalmau troba el temps per pensar, ordenar idees i reflexionar sobre la seva vida. "Els 10.000 metres és perquè viatjo bastant. Quan viatjo ningú em truca a la porta i tinc moltes hores per treballar i per reflexionar", ha explicat.
El Dalmau més personal
L’expert no ha fet pas una conferència estrictament científica; ha mostrat les seves reflexions, marcades pels records personals, sobre la medicina, els viatges, la seva vida i les persones que han marcat la seva trajectòria. Ha iniciat la xerrada recordant la seva infància a la Sabadell de finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta, una etapa que ha definit com a "grisa". En aquest punt ha citat la cançó Kodachrome de Paul Simon: "Quan penso en totes les ximpleries que vaig aprendre a l’institut, és un miracle que encara sigui capaç de pensar".
Dalmau també ha explicat com la fascinació pel cos humà va despertar la seva vocació mèdica quan, amb tretze anys, els seus pares li van regalar uns volums d’anatomia humana. "Em fascinava la perfecció del cos humà", ha recordat. Aquella admiració pel funcionament de l’organisme el va portar a estudiar Medicina i, més endavant, a especialitzar-se en neurologia, una disciplina que acabaria transformant amb les seves investigacions sobre malalties autoimmunes del cervell.
Durant la conferència també ha destacat com és d'increïble l'existència humana. "El cervell és meravellós i té una extraordinària complexitat", va afirmar abans d’explicar, amb voluntat divulgativa, alguns dels fonaments del funcionament neuronal i de recordar la figura de Santiago Ramón y Cajal, un dels grans referents de la neurociència.
Un dels moments centrals de la conferència ha estat el reconeixement fet als seus mestres. Entre ells, el neuròleg nord-americà Jerome B. Posner. "Li dec molt, tant en l’aspecte acadèmic com en el personal. És un gran mentor", ha afirmat. Resumint la importància d’aquestes figures amb una frase reveladora: "Trobar un mentor és una cosa única; és com enamorar-se d’algú".
