Quin és el primer record que té de la seva vinculació amb Joventuts Musicals?
Una de les primeres experiències va ser adonar-me que, de vegades, les opinions de les dones no es tenien tan en compte com caldria. Poc després d’entrar, una persona de la junta em va dir que m’havia de presentar a la presidència. La meva resposta va ser immediata: «Però tu de què vas?». No em veia pas com a presidenta de res. M’agradava molt la música, però no tenia cap aspiració de liderar l’entitat. Em van insistir molt, em deien que era la persona ideal, i finalment vaig acceptar. Curiosament, allò que no era la meva passió s’ha acabat convertint en una dedicació de 33 anys.
La música clàssica l’ha acompanyat tota la vida?
Sí, pràcticament sempre. La música clàssica ha estat present des que tinc ús de raó, des dels sis o set anys. Els compositors que més m’han marcat han estat Liszt, Wagner i Chopin. Més endavant van arribar Beethoven i molts altres, però aquests tres van ser els primers grans referents. De fet, crec que el primer disc que vaig tenir, un d’aquells vinils grossos, era de Liszt.
Què li fa sentir la clàssica, que sempre l’hagi volgut tenir tan a prop?
Sempre m’ha aportat tranquil·litat. He estat una persona molt activa, amb molta energia, i quan era petita no parava mai. A casa, perquè estigués quieta, em feien seure davant la ràdio. Suposo que, sense adonar-me’n, la música em va donar serenor i em va ajudar a pensar. Tant la música com els llibres m’han ajudat en moments de neguit, m’han fet reflexionar i m’han despertat sentiments molt profunds.
S’emociona.
I tant. No soc una persona que plori fàcilment ni que exterioritzi gaire les emocions, però la música m’ha fet plorar sovint.
Després de tants anys al capdavant de Joventuts, quina és la satisfacció més gran?
Veure que el treball de tota la junta ha servit perquè molta gent s’acostés a la música. Persones que potser mai haurien pensat assistir a un concert han descobert aquest món gràcies a la nostra feina. Però, sobretot, ens sentim molt satisfets d’haver contribuït a obrir camí a músics joves. Veure’ls créixer, participar en concursos, presentar-se a audicions i acabar trobant el seu lloc és una satisfacció enorme. Crec que hem de facilitar aquests camins perquè el talent pugui desenvolupar-se.
El relleu generacional dins l’entitat està garantit?
No, i és una de les nostres preocupacions. Hi estem treballant, però és una dificultat que comparteixen moltes entitats. Els joves participen, venen als concerts i s’interessen per la música, però els costa comprometre’s de manera continuada. Quan els proposes implicar-se més activament, sovint et diuen que s’ho pensaran i la cosa no acaba de prosperar.
Creu que això té a veure amb una societat cada vegada més allunyada de la comunitat i de les entitats?
Probablement sí. Fa anys les entitats eren un punt de trobada molt important per a la comunitat. Avui la comunicació és molt diferent. Els joves es relacionen molt a través del mòbil i consumeixen música d’aquesta manera. No crec que estiguin menys interessats en la música, ni tan sols en la música clàssica. El que ha canviat és la manera de viure-la i de relacionar-se amb els altres.
Troba a faltar més proximitat entre les persones.
Sí. Espero que, com passa sovint, les coses siguin cícliques i recuperem una mica aquesta necessitat de comunicació presencial. Els mitjans digitals són molt útils, però no poden substituir completament el contacte humà: una conversa cara a cara, una abraçada, una encaixada de mans. Aquesta proximitat és insubstituïble.
Mirant cap al futur, doncs, és el gran repte de l’entitat?
És continuar caminant. Seguir fent el que fem, però millorant constantment i evitant el conformisme. No podem limitar-nos a programar només allò que sabem que agrada. Evidentment, continuarem interpretant Beethoven, però també hem de donar espai a compositors contemporanis com Joan Magrané, Josep Maria Guix o Penderecki. El futur passa per fer conviure la tradició i la creació actual.
Joventuts Musicals ha aconseguit destacar en una ciutat amb una gran activitat musical.
Ha estat una feina de molts anys. Sempre hem intentat combinar els grans noms del repertori amb nous compositors i noves creacions. És important preservar el patrimoni musical, però també donar espai a les veus contemporànies. De vegades aquestes músiques noves poden semblar difícils al principi, però quan les escoltes amb atenció acaben arribant-te.
Quins valors us han diferenciat com a entitat?
Sobretot la serietat, el rigor i la perseverança. Sempre hem tingut molt clar quin era el nostre objectiu: acostar la música a la gent i fer-ho de la millor manera possible. Això inclou no només els concerts, sinó també tota la tasca pedagògica i divulgativa que hem desenvolupat al llarg dels anys.
Quin és el poder de la música?
La música cura. Ajuda les persones en moments difícils, les acompanya quan estan malaltes, les consola en la tristesa i les ajuda a viure millor. La música no és una cosa accessòria; és una part essencial de la vida.
