Calia fer alguna cosa per salvar aquells joves europeus de l’ensopiment i el terror de la Segona Guerra Mundial. Era el 1940, Bèlgica estava ocupada pels nazis. I aleshores el president de la Societat Filarmònica de Brussel·les, Marcel Cuvelier, va creure en el miracle de la música clàssica: “El lloc on es barregen l’intel·lecte i l’emoció atrau l’esperit de la joventut”, va confiar. Amb la cooperació francesa, va fundar aquesta plataforma internacional que encara és Joventuts Musicals, i que a Sabadell va arribar el 1956, quan la ciutat només tenia 77.641 habitants. I 70 anys després encara continua aquí, a la recerca de joves, però amb la convicció intacta del poder de la música en la societat. Un grup d’irreductibles entusiastes n’ha mantingut viva la flama.
“En aquella Espanya franquista i autàrquica, el fet de pertànyer a una entitat d’àmbit europeu oferia l’oportunitat a molts joves de dirigir la mirada cap a un altre món, més lliure i més culte, més enllà de les nostres fronteres”, explicaven Jordi Roca i Tubau i Josep Maria Serracant al llibre que va commemorar el cinquantè aniversari de l’entitat, editat per la Fundació Ars.
L’entitat va néixer per promoure la música entre la joventut a través de l’organització de concerts, audicions comentades de discos, conferències, cursos monogràfics sobre temes i artistes, la publicació de butlletins... “Joventuts vol, simplement, interessar l’indiferent, ampliar l’horitzó musical de l’aficionat, vetllar per l’artista jove, ja sigui compositor o intèrpret”, deia un text fundacional signat per una comissió formada per Jaume Massagué, Manuel Costa, Alfons Cabané, Jacint Barceló, Josep Maria Llorens i Jaume Calvó. Joaquim Montserrat en va ser el primer president.
L’entitat es va prendre seriosament a si mateixa i a la seva responsabilitat envers la ciutat. En només dos anys, es va fundar la Coral Sant Lluc, dirigida per Salvador Uyà. Només cal repassar l’hemeroteca per comprovar que hi desfilava talent. El 1965, per exemple, hi va actuar el músic mallorquí Guillem d’Efak i una soprano de qui ens sonarà el nom, Mirna Lacambra. El 1972, encara durant el franquisme, l’entitat va organitzar un cicle musical dedicat a la música catalana.
El 1973 l’entitat va organitzar el primer Festival d’Estiu, un cicle que encara se celebra, ara sota el nom de Festival Internacional de Música. I, com avui, era una porta oberta a músics de tota mena de gèneres. Al llarg dels anys, hi ha desfila molt talent. En una matinal de jazz coincidien el saxofonista nord-americà Joe Henderson i Tete Montoliu al piano. Sisa va presentar-hi Qualsevol nit. Núria Candela hi va interpretar poesia catalana. El 1983 hi va actuar el primer grup de música de barberia de l’Estat, que era sabadellenc, Barber Shop Classics Quartet, format per Miquel Soley (havia substituït Lluís Vila), Xavi Ribera, Llorenç Balsach i Joan Uyà. Roda el món i torna al born: en aquesta edició del cicle d’estiu hi actua un altre grup de música de barberia. Joventuts Musicals va ser una de les entitats organitzadores d’un concert d’Ovidi Montllor amb Toni Xuclà i Toti Soler, el 1978. La crònica de Diari de Sabadell d’aleshores lamentava que, tot i l’enorme talent, només hi va haver 300 persones de públic a la Faràndula.
Al llarg de 70 anys, han estat centenars de concerts. Presidenta des del 1992 –més de la meitat de vida històrica de l’entitat–, Joana Soler resumeix l’esperit que mou Joventuts: “Al llarg de quatre dècades hem estat un dels motors culturals dinamitzadors de la voluntat dels nostres ciutadans per anar endavant, malgrat els alts i baixos tant polítics com socials”. La intenció sempre ha estat que Sabadell esdevingués, “com a model de ciutat mitjana que és, un punt de mira i una referència musical del nostre país”.
El maig de 1961, l’artista sabadellenc Antoni Vila Arrufat felicitava el cinquè aniversari d’aquella entitat incipient amb un missatge premonitori: “Permeteu-me que jo, que ja no soc jove, us recordi aquell proverbi francès, Beauté passe, bonté reste. Ja veieu què vull dir. Que per llei natural passarà la vostra Joventut, però l’obra musical que haureu fet, aquesta esdevindrà una primavera immarcescible”.
