Ha desaparegut de gairebé tots els teatres, però encara n’hi ha alguns que tenen el llum de guàrdia. Quan tothom marxa i es fa un buit fosc a la sala, sobreviu un puntet il·luminat perquè ningú ensopegui. “És la llum dins la foscor”, explica Jordi Vilà, director de l’espectacle que, precisament, es diu Llum de guàrdia, de la companyia sabadellenca Engruna Teatre.
Iria Corominas i Anna Farriol són les dues intèrprets, acompanyades del violí i el violoncel, respectivament, d’aquesta obra de teatre per a públic infantil que parla sobre la pèrdua, el dol i la dissociació de les emocions. Quan estem tan desconnectats que deixem de sentir. La protagonista és una nena apassionada, “amb la il·lusió de meravellar-se de la vida”. Fins que un dia viu una situació insuportable i s’apaga, d’ella mateixa i de tot el que té al voltant.
Per sort, tal com afirma Vilà, “quan sembla que tot s’enfonsa, que tot desapareix i tot s’enfosqueix, si ets capaç de mirar-hi bé, sempre hi ha alguna llum”. És la metàfora del llum de guàrdia, situat a l’escenari: “La vida sempre et dona alguna oportunitat per tornar-te a enganxar a la vida i continuar creient en viure”.
El llenguatge corporal és el motor de l’espectacle: “No hi ha paraules, ni diàlegs, ni explicacions. Tot passa a través del cos i de l’expressió”, afirma Corominas. També ho és la música, composta per Albert Ciurans. “És una mena de teatre musical sense paraules. En lloc de cantar, els intèrprets toquen instruments, que adquireixen un gran protagonisme. La música no és un complement per fer l’espectacle més bonic o més interessant, sinó que explica la història per si mateixa”, afegeix Vilà.
La companyia no dissimula l’escenari, no amaga els mecanismes del teatre, inspirats per la coneguda frase de Shakespeare: “El món sencer és un escenari”, explica Jordi Vilà. No hi falta una llum de guàrdia, és clar.
L’estrena de l’espectacle serà dissabte 25 de juliol a les 11.30h a laSala, on aquesta setmana ja hi han representat assajos davant del públic. Han estat setmanes d’un procés llarg d’assajos, “de moltíssim treball de taula per donar profunditat als temes i després posar-ho en escena, aixecar-ho”, explica Farriol. Conversar, compartir sensacions, imaginar escenes... Per després passar a l’escenografia, el vestuari, els assajos... I provar escenes, “al principi com a jocs físics”, improvisar, veure què funciona, construir escenes... I continuar treballant, “perquè el teatre és viu”. Jordi Vilà ho il·lustra amb un proverbi japonès: “Quan facis el cim, continua pujant”.
I tant amunt s’ha enfilat Engruna Teatre que, sense deixar de crear, els seus espectacles ronden per tot el món. Univers ha estat representat a l’Òpera de Sydney i al Barbican Centre de Londres. “De moment estrenarem a Catalunya i després la tendència natural és sortir a l’Estat. I com que és un espectacle sense text, també és més fàcil que pugui viatjar a fora de la Península”, comenten.
