La rehabilitació dels pisos amb defectes estructurals del polígon Arraona-Merinals de Sabadell començarà el setembre. El govern municipal ha posat una nova data a l'inici de les obres, després de diversos endarreriments. Els veïns de 170 habitatges –repartits en catorze blocs– conviuen amb esquerdes i humitats, bigues i cobertes malmeses, des de fa dècades. "És una remodelació absolutament necessària per a la qualitat de vida dels veïns", destaca el primer tinent d'alcaldessa i regidor d'Habitatge, Eloi Cortés, que constata que ha estat una "carrera de fons".
El Govern de la Generalitat finançarà íntegrament les obres, valorades en 1,7 milions d'euros. Els treballs consistiran a reparar els danys estructurals més greus i que afecten l'estabilitat dels habitatges: s'arreglarà la façana i les cobertes i altres instal·lacions comunitàries afectades, les bigues dels dormitoris i lavabos i algunes instal·lacions elèctriques. El termini d'execució serà d'entre tres i quatre mesos, segons apunten fonts veïnals.
Els treballs s'iniciaran en deu dels catorze blocs del polígon –els números 39, 40, 47, 48, 50, 51, 52, 53, 56 i 57– que ja han acordat un projecte i han tramitat la llicència d'obres, passos necessaris per poder començar l'actuació. El pròxim dilluns, el ple municipal aprovarà la declaració d'especial interès de la intervenció als Merinals, un mecanisme perquè els veïns evitin pagar la taxa per la intervenció municipal en les obres i usos i puguin bonificar el 95% en l'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO).
Trenta anys a l'espera d'una solució
La rehabilitació és molt esperada per a les famílies, que porten pendents d'una solució des de fa trenta anys. El conflicte es remunta a l'any 1992, quan Adigsa (antiga Agència Catalana de l'Habitatge) va promoure l'enderrocament de 422 habitatges al barri com a part d'un pla de renovació. 170 pisos, però, en van quedar exclosos perquè un informe tècnic va considerar que era millor rehabilitar-los. Un estudi del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) de l'any 2022 va recomanar la reparació dels immobles, en comptes de construir-ne de nous. El citat estudi va evidenciar que hi havia elements deteriorats en l'edifici, però descartava que fos un risc per a la seguretat dels veïns.
Alguns afectats, com la Sílvia Calvo, encara defensen la renovació total dels blocs, sense excepcions. "Per moltes reformes que facin, això serà un nyap. Aquests edificis no estan ben fets", explica. La veïna pateix de bronquitis per les humitats que hi ha al seu pis: "Quan plou, m'entra l'aigua de la pluja. No marxo d'aquí perquè no em donen una hipoteca", constata.
Pendents dels ascensors i l'espai públic
El projecte de remodelació del barri plantejava la instal·lació d'ascensors en els edificis, que quedaran per a una fase futura. Aquesta actuació suposarà 2,5 milions d'euros més, dels quals vora un milió haurien de ser aportats pels veïns. L'Ajuntament ha recomanat als veïns esperar al final de les obres a l'estructura per prendre una decisió. "A partir d'aquí, cada comunitat haurà de decidir si ho tira endavant i encarrega el projecte de l'ascensor", explica Cortés.
De la mateixa manera, la plaça pública entre els carrers de la Palma, Argentina, Brasil i Tenerife s'executarà un cop s'hagi culminat la remodelació dels immobles. El consistori treballa en el nou conveni d'urbanització amb l'Incasòl –propietari del solar on s'ha de situar l'espai comunitari– i també ha encarregat el projecte. "Volem que sigui una zona verda, amb molta ombra, i que hi hagi una reserva d'aparcament lliure per als veïns", avança el portaveu del Govern.
