Miki Kisenvole s’ha acostumat a expressar-se amb el polze i un cartell. El periodista sabadellenc acumula una dècada d’experiències fent autoestop per tots els països d’Europa, Àsia, Amèrica Llatina, Marroc... En el llibre Guía del autoestopista soviético (Plataforma) narra la travessa de milers de quilòmetres per les antigues repúbliques soviètiques. En aquesta crònica apassionant fica el nas sense por a tot arreu, des de l’anexió russa de Crimea fins a la divisió de Moldàvia. Ho fa parlant amb els protagonistes de debò, la gent que viu en els països i que li ha fet lloc al seient del copilot.
Com ha de ser un autoestopista?
Ha de tenir ganes de descobrir el món, disposar de molt temps i ser flexible, perquè els plans canvien. Normalment és jove, tot i que no necessàriament. Sobretot, t’ha d’agradar conèixer gent diversa. No hi ha millor manera d’endinsar-te en la cultura local i de descobrir com és la gent d’un país.
I quins són els perills?
No són tants com es pot pensar. Si algú no et fa bona espina, no hi pugis. Però hi ha moltes maneres de protegir-te. Quan converses, encara que no sigui veritat, sempre s’ha de comentar que tens un amic que t’espera allà on vas. I si un vehicle em fa dubtar, li dic que he de fer una foto a la seva matrícula per enviar-la a la meva mare perquè estigui tranquil·la. Evidentment, no l’hi envio perquè la faria patir. De fet, encara que faci 10 anys que faig autoestop, ella no en recolliria mai a cap!
Per a les dones és diferent?
La meva dona fa autoestop i per a ella és fins i tot més fàcil perquè paren moltes més dones a recollir-la.
Quins consells donaries?
Has de posar-te en un lloc on el conductor puguis parar i tingui una visibilitat de 5 o 6 segons, com a mínim, perquè tingui temps de decidir. Bona actitud, roba amb colors clars i mirar als ulls. Per estar tranquil i no patir, cal ser flexible amb la data d’arribada al lloc i fins i tot portar tenda de càmping.
Segur que es viuen experiències extraordinàries...
Totalment! Els conductors et conviden a menjar, a dormir a casa seva o fins i tot m’han arribat a fer un tour per la ciutat. Recordo una experiència a Moldàvia, en què volíem travessar la frontera amb Romania...
Què va passar?
Un home ens portava exactament al lloc on volíem. Li havíem deixat clar dues vegades que la nostra filosofia d’autoestop és sense pagar, que no teníem diners. Però ell s’hi oferia igualment. A la frontera vam descobrir per què. Nosaltres li anàvem bé per poder portar més ampolles de vodka i paquets de tabac, perquè a la frontera es compten per persona!
En el llibre t’has centrat en les antigues repúbliques soviètiques. I amb un fil conductor molt curiós, les estàtues de Lenin.
Em fascinen. Construïen les ciutats iguals, però eren molt creatius amb les estàtues de Lenin. N’hi ha de surrealistes i de curioses, com Lenin a la platja. La manera com el país ha tractat les estàtues et diu com veuen el món. A Ucraïna les han tret. A Àsia central, cauen a trossos. A Rússia, les tenen molt ben conservades i netes. Les estàtues són un tema de conversa en què pots tibar del fil per saber com pensa la gent.
Ups, política. Es pot tocar?
A mi la política m’interessa i sempre en parlo, tot i que mai dono opinions contràries al conductor. Escoltar-los em sembla un exercici interessantíssim, fins i tot si em defensen un dictador. He pogut percebre el sentiment de territoris com Abkhàzia, que no volen ser part de Geòrgia, i he sentit que fent tres setmanes d’autoestop coneixia més la realitat del territori que no pas el professor del màster en relacions internacionals que vaig estudiar a Polònia. Ell havia fet articles acadèmics llegint llibres, però no havia estat mai allà i havia preguntat a la gent què en pensa.
Què t’ha sorprès dels països?
Les extremes diferències. A Estònia tens roaming, mentre que el Tadjikistan és absolutament rural, però abans eren el mateix país! I hi ha reminiscències a tot arreu. Quan entres en un pis de l’època soviètica, és igual on siguis, no fa falta que em diguis on és el lavabo. Tots els edificis eren iguals.
Com han canviat darrerament les coses?
Hi ha molts russos que escapen del país i van a viure en països del Caucas i de l’Àsia central, com Kirguizstan i Uzbekistan, on tenen visat i són més barats. Allà han apujat els preus dels pisos, això és un problema per a la gent local. Els països, com més a prop tenen la frontera amb Rússia, més por senten de ser envaïts.
No només has fet autoestop a la carretera, oi?
Vaig estar 5 mesos fent autoestop de vaixells per les Antilles Menors: Santa Llúcia, Martinica, Dominica, Guadalupe, Sant Martí, Antiga i Barbuda... Passes d’un iot amb milionaris a dormir a la platja set dies seguits menjant cereals amb aigua.
I tants diners que t’has estalviat!
Vaig intentar calcular quants diners m’havia estalviat en vols, autobusos, dormir a casa de gent... Vaig arribar a la conclusió que no m’ho havia estalviat. És que no ho podria haver fet perquè hauria estat impossible gastar-me tants milers d’euros!
