Es comencen a moure coses, o això sembla, entre Pura Ceba. Feu del sabadellenquisme més provocador, normalment amb Terrassa a la diana, el col·lectiu ha mostrat símptomes de tornar a pessigar l’orgull de ciutat amb alguna de les seves accions. Són campanyes carregades d’humor, amb ganes d’esvalotar el galliner, però sempre amb la intenció d’estimular l’esperit cultural i social de Sabadell.
En plena opa del BBVA al Banc Sabadell, el col·lectiu sabadellenquista va irrompre a les pàgines d’aquest diari amb un anunci a pàgina sencera que oferia una alternativa per a l’accionariat: donaven 0,01 euros més per acció que el BBVA. “Les implicacions fiscals poden variar en funció de cada situació individual, especialment si ets de Terrassa”, advertien. “Podeu arribar-vos a les antigues oficines d’Alacant i demanar pel Llaminer”, remataven. És una gamberrada pròpia de la Colla de Sabadell, que a la dècada dels anys 20 va utilitzar el Diari de Sabadell com a vehicle per escampar la seva ironia per la ciutat. El president Quim Torra, estudiós de la Colla i d'Armand Obiols, té molt ben identificada aquesta "ironia digna de Sabadell".
Només una setmana després, a través d’Instagram, el col·lectiu Pura Ceba va tornar a la càrrega per desmentir qualsevol implicació en la desaparició de Terrassa dels mapes del temps de 3Cat, després que Diari de Terrassa informés de l’eliminació. De moment, però, són accions molt petites en comparació amb el llegat agitador dels darrers sis anys.
Encara avui en dia es veuen samarretes –serigrafiades a la ciutat– amb el garrotí del músic Carles Belda: “Sabadell és capital del Vallès Occidental, de les terres catalanes i del món en general!”. Després en van venir altres, com una que portava un logotip de Sant Pep University, una referència irònica al local on molts joves de la ciutat es reunien quan feien campana i van fumar les seves primeres cigarretes. Van venir més dissenys de samarretes, com la de ‘La Bassa Beach’ i, fins i tot, una camisa en col·laboració amb la marca sabadellenca Hugo Dax i un maillot per anar en bicicleta. Van arribar a presentar una trosset de runa de l’Artèxtil per posar a sobre de la televisió.
Una de ben divertida i sonada va ser, per Sant Jordi de 2021, la presentació del llibre Pensament il·lustrat terrassenc, de Filomena Martorell. Estava completament en blanc. I encara més: van comercialitzar sacs de ‘carbó de Terrassa’. Un temps després, va arribar el llibre del quinto Tira-me-la –aquesta vegada real– i, perquè tothom jugués a casa, l’aplicació per al mòbil. Entre moltes altres coses, van fer emoticones de WhatsApp i van arribar a col·laborar amb el CE Sabadell i el Sabadell Rugby.
No hi ha res en ferm, però diverses fonts apunten d’un repunt d’activitat en empreses de serigrafia pròximes al Ripoll i avisen que hi podrien haver hagut reunions del col·lectiu a bars típicament sabadellencs, com Cal Pare i el Vilarrúbias. Podria ser una molt mala notícia per l’estabilitat de Terrassa.
