Assumpció Oristrell, des de ben petita, va inclinar-se cap algunes de les coses que més li han marcat tota la vida: l’art, el mar i els viatges. Recorda com admirava el parent pintor de Canàries quan els visitava a casa. Es va enamorar d’una petita caleta a Blanes i, com en els primers amors, es va desencisar amb la mateixa força que s’havia magnetitzat quan van destrossar aquell petit paradís per construir-hi apartaments. Es va emprenyar tant que no hi ha tornat mai més. I, per últim, té molt bons records dels viatges a l’estranger que va poder fer de jove a través d’entitats de la ciutat. De gran, tot això ha confluït en forma d’exposicions artístiques que beuen de la Mediterrània. És una viatgera incansable que amb motxilla ha recorregut Iran, Síria, Jordània, Egipte, el Marroc, Mali, Senegal i Burkina Faso, entre altres països.
Oristrell tenia clar que volia estudiar a l’escola Massana, després de formar-se en Belles Arts, però a casa li van fer veure que el que havia de fer, abans que res, era guanyar-se la vida. Per això va entrar a treballar al Banc Sabadell i, fins que es va jubilar, combinava l’ofici de banquera els matins amb el d’artista. “No he viscut mai de l’art, tot i que he pogut exposar a Barcelona, Suïssa, França, Luxemburg, Cadaqués i Sabadell”, expressa. La independència econòmica li ha permès expressar-se com ha sentit i volgut. Té una por terrible a avorrir-se. La curiositat és el seu motor vital: “M’agrada descobrir coses”. Li és igual trigar quatre mesos o crear d’una revolada. Li interessen molt la geografia, les escriptures antigues i la simbologia. “L’art per mi és investigar, provar, buscar. No suporto repetir-me”, expressa. Va passar dels retrats a l’informalisme, influenciada per Tàpies, per després acaba flirtejant amb tota mena de materials: ciments, fustes, finestres, portes i llibretes manuscrites del seu pare… Darrerament, treballa gravats, monotips, òxids, teles i pols de ferro en el seu petit estudi al carrer de Garcilaso, on guarda com tresors potets d’aigua de l’Eufrates o sorra del Pròxim Orient. Aquest racó és una ambaixada artística per viatjar per tot el món.
