La història d’Éspecat comença a Algerri i viatja fins a Sabadell, amb molts alts i baixos i tot apunta a final feliç. Tot i ser una botiga petita, nouvinguda, obrir només els dimarts a la tarda i passar desapercebuda al carrer Vila Cinca, és un dels negocis més estimats pels creualtencs que aprecien la vida de barri i l’oli, la fruita i la verdura de qualitat i directament proveïts per la pagesia.
El Josep Gil i l’Oriol Revuelto són dos amics que a finals de 2019 van deixar les respectives feines, de professor i enginyer, per dedicar-se a produir el seu propi oli d’oliva verge d’arbequina i verdiell extra provinent de les oliveres centenàries familiars a la Noguera. Era la vida a prop del camp que volien viure. “Vam començar a vendre l’oli picant a porta freda a restaurants i a algun hotel. També repartíem figues d’uns terrenys familiars d’Alguaire. Ens anava bé, teníem ganes de fer aquest canvi”, expliquen.
Però va arribar la pandèmia, “un enorme daltabaix”. Els restaurants que tenien sort tornaven la comanda d’oli i els no en tenien directament tancaven. “Ens vam quedar pelats. No sé si explicar-ho... Tenia 50 euros al compte”, recorda el Josep. En aquell moment, acabaven d’invertir en una màquina que trencava ametlles, i va decidir espatllar-se. Com que no la podien reparar, van decidir pelar tota una immensa comanda, una muntanya gegant de milers d’ametlles, amb un martellet a mà. Clec-clec. “Ens vam mirar l’un a l’altre, envoltats de closques, amb els narius bruts de les pells... Quina imatge!”, recorden amb humor.
Van tenir temps per repensar el concepte de negoci. Com que a Ponent tenen molts amics i familiars pagesos, van començar a transportar els seus productes a botigues, mercats i fruiteries de Sabadell que el valoressin. El producte devia ser tan bo que va començar a córrer la veu. Tenien un magatzem a la Creu Alta i repartien els productes i el seu oli a peu, amb bici o amb cotxe. “Allò era molt primari!”, coincideixen.
Com que el negoci remuntava, el 2021 van obrir tres hores el dimarts a la tarda el petit punt de recollida de fruita, verdura i oli al carrer Vila Cinca, 146. “Anava bé, però no teníem més mans i no volíem morir d’èxit. No teníem ni cartell”. Han estat anys de petits passos per confegir una clientela que aprecia producte collit hores abans de ser venut. “Arribar fins aquí costa molt”, diu el Josep, que agafa una poma: “És lletja d’aspecte, té taques i no és brillant com les dels supermercats, que han estat molts dies a la càmera de fred per tallar el procés de maduració, però és boníssima i aguantarà molt més temps abans de fer-se malbé”.
El seu model de negoci rutlla a la perfecció, però ha estat fruit d’anar actuant sobre la marxa. El 2023 van ampliar la botiga i s’hi ha unit el germà del Josep. “Fa una mica de por perquè sempre hem anat amb el fre de mà posat”, diuen.
Tenen entre 130 i 150 clients que, cada dimarts a la tarda, recullen una capsa preparada amb tots els productes que han sol·licitat durant el cap de setmana a través d’una enquesta amb més de 200 referències de productes. No cal ser soci, ni estar donat d’alta i no hi ha quantitat mínima. El Josep i l’Oriol envien la comanda als pagesos –un 90% de Ponent– el diumenge a la nit i durant el dilluns fan una ruta per passar-la a buscar, recent collida. “Tots els pagesos treballen ecològicament, amb el mínim impacte fitosanitari. Paguem molt bé al pagès i ajustem el marge”, comenten. em ganes de fer aquest canvi”, expliquen. El millor d’aquesta història –continuen– és la clientela: “Són els nostres amics. Gràcies a ells, s’està recuperant el concepte de la botiga de barri com a punt social. Ha valgut la pena”, conclouen.
