Els clubs de lectura estan de moda a Sabadell

'Dames del Crim' i 'La Biblioteca d'Alexandria' han arrelat entre aficionats a la novel·la negra i amants de la història

Publicat el 16 de desembre de 2025 a les 09:16
Actualitzat el 16 de desembre de 2025 a les 10:09

Si són compartides, les coses bones valen per dos. Amb les novel·les deu passar el mateix, tal com demostra l’èxit dels dos clubs de lectura que Lídia Urrutia capitaneja a la Llar del Llibre de Sabadell: Dames del crim –novel·la negra– i La Biblioteca d’Alexandria –novel·la històrica–, aquest darrer amb l’historiador i egiptòleg Joaquim Portabella en el timó. Els clubs, gratuïts, uneixen cada mes escriptors, traductors, editors, professors universitaris i tota mena de reputats experts amb desenes de lectors. Sobretot són dones, però no hi ha un perfil gaire definit. Entre els assistents més fidels als clubs hi ha una advocada, un forense, un neuròleg, jubilats, amants de la història, de l’arqueologia... Per a participar-hi només cal informar la Llar del Llibre.

“L’altre dia endreçava la biblioteca de casa i vaig comptar uns 450 llibres de novel·la negra que he llegit per veure si podíem fer al club de lectura. Amb Dames del Crim farem 10 anys el 2026, per tant, ja devem haver fet 100 llibres!”, comenta una apassionada Urrutia. 

El club de lectura Dames del Crim està molt ben arrelat, tant entre els assistents com entre els escriptors, a part del miler de seguidors a Instagram. Normalment, és el primer dimecres de cada mes i sempre reuneix una vintena de persones. Hi han passat gairebé tots els autors de novel·la negra catalans, i no els costa gens acceptar les invitacions. Carlos Zanón, Oriol Canals, Sebastià Benassar, Domingo Villar, Lluís Llort i, fins i tot, encara que no pertanyi exclusivament al gènere de novel·la negra, Carme Riera. 

“Més enllà de la trama de l’assassinat, el que dona valor a una lectura és la crítica politicosocial o la finalitat de la novel·la. Això ens permet parlar de molts temes, més enllà dels personatges amb qui ens sentim més identificats”, comenta Urrutia, que s’encarrega de trobar convidats, dinamitzar el club i preparar bones preguntes. “I, per exemple, quan a la novel·la hi ha un perfil psicopàtic concret, a vegades convidem un expert que en parli”. 

L’editor i llibreter Joaquim Portabella és còmplice d’Urrutia al club de lectura La Biblioteca d’Alexandria, que se celebra el quart dimecres de cada mes i que també té un podcast a Spotify. Els temes tractats a través de les lectures són molt diversos, des de la prehistòria fins als 100 anys de Montserrat, passant per exemple per la caça de bruixes, que es va tractar fa un parell de setmanes amb l’autora de Cabells de gebre, Teresa Sagrera, i la criminòloga i advocada especialitzada en el tema Laura Casas. L’anterior sessió van tractar El retrat de matrimoni, de Maggie O’Farrell amb el traductor del llibre, Marc Rubió, i la doctora en història de l’art Carme Narvaez. Una trentena de persones van seguir, i interactuar, en aquella sessió. Portabella és l’expert i dinamitzador d’aquest club, que intenta en la mesura del possible traçar una evolució temporal a través dels temes i que atrau molts amants de vessants concrets de la història: el barroc, l’arqueologia, l’egiptologia, el renaixement... Però també lectors a qui els interessa una de les lectures només pel plaer literari que els comporta. Tothom hi és convidat. No hi ha cap condició per participar-hi, més enllà d’haver llegit el llibre, si no et vols empassar cap espòlier.