La ciutadania s'ha acostumat en els últims anys a rebre avisos al mòbil per advertir sobre situacions de perill. En alguns casos, per inclemències meteorològiques o incidents químics. En altres, simplement són un simulacre per corroborar que el sistema funciona davant de qualsevol imprevist. La pròxima prova serà aquest dilluns, 3 de novembre, a les deu del matí. Tots els mòbils intel·ligents que es trobin a la vegueria de Barcelona rebran un missatge de prova del sistema d’alertes de Protecció Civil. L’enviament es farà a les comarques del Vallès Occidental, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès Oriental. Els telèfons en aquestes zones, encara que els duguin persones que estan de pas per carretera o ferrocarril, rebran el següent missatge de text: “PROVA D’ALERTA DE PROTECCIÓ CIVIL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. En una emergència real rebries instruccions per protegir-te”.
El responsable dels serveis territorials de Protecció Civil de Barcelona, Joan Ramon Cabello, explica que aquestes proves es fan cada dos anys, i s'alternen amb altres puntuals com la de risc químic. Un dels objectius és verificar els sistemes. L'altre és habituar les persones a rebre aquests missatges. "Que quan hi hagi una emergència real, no sigui la primera vegada que el reben. Així sabran què fer i seguiran les instruccions", expressa. L'expert avisa que no cal trucar al 112 ni fer cap altra acció. Com que l’eina desenvolupada per l’Estat és anònima i no inclou cap sistema de verificació automàtica de la recepció, la Generalitat habilitarà, com és habitual, una enquesta perquè els ciutadans informin de si han rebut o no el missatge, en quin idioma, de quina companyia són i altres detalls. "Necessitem respostes perquè el sistema és unidireccional". La recepció, diu, se situa normalment per sobre del 80%, més enllà de problemes puntuals de cobertura.
- Missatge d`alerta que ha arribat als telèfons mòbils durant una prova del sistema ES-Alert
- Arnau Martínez/ACN
Un any després de la dana al País Valencià, les autoritats i els veïns miren amb més preocupació cada episodi meteorològic. Cabello, però, descarta que hi hagi més alarma ni que s'hagin flexibilitzat els criteris per enviar un avís. "Estan molt prefixats en els plans. La meteorologia mostra que hi ha una tendència a més fenòmens extrems que poden generar situacions d'emergència. Per tant, hi ha més possibilitat que hàgim d'enviar l'alerta. Però només s'envien si superen determinats llindars. Els protocols són molts clars", adverteix. El repte és no sobrereaccionar a les circumstàncies. "Volem mantenir un equilibri. No volem que arribi una alerta per qualsevol ximpleria. Només es rebrà un missatge de protecció Civil en dues situacions: quan fem una prova o quan hi ha una emergència en curs o imminent real. No s'envien missatges informatius, ni consells d'autoprotecció... L'ús de l'eina és limitat i la ciutadania ha d'entendre que, quan la rep, la situació és greu", reitera.
Les alertes no són l'únic mètode de comunicació. Els canals oficials, ajuntaments, mitjans de comunicació, avisos per megafonia amb els cossos de seguretat o el sistema porta a porta en zones d'acció reduïdes es continuen emprant. "L'avís és una de les eines més recents, però, històricament, sempre hem avisat la població. Aquesta eina és molt cridanera perquè quan hi ha una emergència de gran abast arriba a molta gent de forma immediata i és molt pràctica. Però no sempre que hi hagi una emergència arribarà pel mòbil", sosté. El sistema d’enviaments massius permet una difusió en un espai molt curt de temps. El missatge arriba acompanyat d’un so estrident diferent de la resta de melodies del telèfon. Aquelles persones que per motius de feina o per sensibilitat als sons no vulguin rebre’l, hauran de posar el telèfon en mode avió o apagar-lo (tot i que alguns models reprodueixen igualment l’alerta). Tot està a punt i el repte no és menor. Les condicions climàtiques adverses són cada dia més presents.
