"Em van dir que els meus dibuixos no tenien valor; amb 25 anys he publicat un llibre il·lustrat"

Deia el poeta cubà José Martí que hi ha tres coses que tothom hauria de fer durant la vida: plantar un arbre, tenir un fill i escriure un llibre. Amb només 25 anys, Alba Gil Sánchez ha posat el tic a la tercera. La perpetuenca s'ha rebel·lat contra aquells que presagien un futur negre en el món de l'art i la creació. Un mantra que acompanya el sector. "A segon de Batxillerat em van dir que els meus dibuixos no tenien valor, però avui he pogut publicar un llibre il·lustrat", proclama, donant un titular amb un missatge cuinat a foc lent. Malgrat l'esperit reivindicatiu de la sentència, l'autora defensa el seu perfil baix, humil i treballador, que ha integrat en la seva personalitat, diu, a partir de l'exemple que ha observat a casa. La perseverança i el talent per dibuixar s'han plasmat a 'El viaje de las Pléyades', un llibre que ha vist la llum aquest any a través de l’editorial valenciana Gusanillo, especialitzada en literatura infantil i juvenil.

"Tot va començar a través del meu tutor del TFG. Estava fent un llibre il·lustrat per publicar de forma fictícia. Però ell em va dir que era bo i que ho enviés a diferents editorials. A Gusanillo els va agradar, però només tenia dotze pàgines. Finalment, vam acordar arribar a unes 200", relata. La publicació va fructificar al setembre i la presentació oficial es va fer a l'octubre. S'han editat uns 300 exemplars i el feedback és bo. L'objectiu ara és ampliar el seu públic. El llibre és complex, basat en la mitologia grega. "De petita, veia molt les Winx Club, una sèrie de fades amb que transmeten un seguit de valors. Les Pléiades, germanes en el mite grec, té una inspiració en aquesta idea d'un grup de noies que unides són més fortes", resumeix. La creadora descriu els paisatges, les situacions i els sentiments de figures molt connectades amb la natura. Tot plegat, un univers astronòmic que sempre ha fascinat l'Alba.

Després d'iniciar el batxillerat social a Santa Perpètua, va concloure que l'economia i les matemàtiques no eren el seu fort. I va decidir arrencar l'aventura artística a Palau-solità. Posteriorment, a l'Hospitalet de Llobregat, va fer el grau superior d'il·lustració i a la UOC va començar Arts, compaginant-ho amb un món laboral que també ha sumat atributs en el seu aprenentatge. "Quan em van qüestionar el pas a l'artístic, em vaig enfonsar i em van entrar els dubtes existencials", admet. El llibre l'ha convençut que el pas era encertat. Ara està a la UNIR fent un màster. "Vaig veure que necessitava ampliar els estudis". La formació en disseny gràfic ha de permetre fer un salt. Pendent d'on farà les pràctiques, no descarta enrolar-se en alguna editorial. "Acabar-hi treballant seria el meu somni", sosté.

L'òpera prima, narra, tracta temes vigents, amb un toc fantasiós. Aborda relacions i conflictes humans a través de les personalitats de les protagonistes de la història, que integren una part de l'essència de l'Alba. "Hem apostat molt per cànons típics, però incitant a la reflexió", sintetitza. Per a ella, el llibre no ha sigut una feina, sinó una manera de créixer i ampliar el seu currículum, demostrant-se a si mateixa que valia la pena l'esforç. La primera revisió crítica va ser de l'editorial, que va matisar alguns punts del plantejament. "Vaig començar sense diàlegs. Després, vaig incorporar més text". A casa estan contents de la feina i l'acollida del seu entorn ha estat bona. A la bossa, sempre hi ha una llibreta on dibuixar. Com calia esperar, la plàstica era la seva assignatura predilecta.

Tot i que el seu punt fort és el dibuix, fer una novel·la sense il·lustracions és una opció a l'horitzó. En el seu debut, s'observen referències de pel·lícules que veia de petita. Elements vigents entre el públic jove. L'Alba es defineix com algú perfeccionista i confessa que té caràcter. En el procés creatiu, fins ara a la seva habitació, ha treballat individualment. El repte és ara fer-ho en equip. "Quan estàs envoltat de gent, sempre millores", confia. Noms com el de Laia López i altres il·lustradores que ha descobert a les xarxes han servit de motivació. I tot i que els dibuixos de dones són el seu segell, vol ampliar el ventall ofert. Una de les finestres és el món digital. En un vídeo recentment viralitzat ja ha fet una picada d'ullet a l'Espanyol, club del qual és sòcia. "De moment, no m'han contactat", riu. Orgullosa d'anar a contracorrent, vol demostrar que l'art té futur i que pot formar part de la meravellosa minoria de creadors amb identitat pròpia. "Estem farts de sentir que millor estudiem coses amb més sortides professionals", tanca. Per a una ment imaginativa i amb ganes d'experimentar, el consell innocu és només una dosi extra de benzina per continuar el camí.