Quan arriba l’estiu, torna el debat: han de fer deures d’estiu els meus fills durant les vacances? La qüestió no és nova, però sí que ha anat agafant nous matisos amb els anys. Marta Brugat, psicopedagoga, ho té clar: “La paraula ‘deure’ ja té una connotació negativa. Tira enrere.” I això pot ser un bon punt de partida per repensar-ne el format. Segons exposa, els tradicionals quaderns d’estiu han anat deixant pas a propostes més competencials, creatives i compartides amb la família: “Feu un gelat junts i escriviu-ne la recepta. Això ja és una tasca d’estiu”.
La clau, segons Brugat, és l’objectiu de les activitats. Si es busca reforçar continguts en alumnes amb dificultats, “cal individualitzar”. Si es tracta de mantenir hàbits de treball, llavors es pot fer de manera més general. Però en cap cas serveix de res deixar-ho tot per l’última setmana d’agost: “No té sentit fer deu pàgines cada dia a correcuita.” I si es fan deures, cal donar-los valor: “S’hauria de fer un retorn al setembre, una valoració qualitativa”.
Per la seva banda, Gerard Vilanova, divulgador i autor del llibre El seu primer mòbil, afegeix un matís important: cal diferenciar els deures escolars del curs dels de l’estiu. Els primers, diu, “tenen un impacte molt més problemàtic en la vida familiar i gairebé eliminen el descans”. En canvi, les feines d’estiu generen menys controvèrsia: “Hi ha consens que no és bo apagar del tot l’activitat escolar durant un període tan llarg.”
Però això no vol dir convertir l’estiu en un quart trimestre, alerta. Segons Vilanova, cal buscar tasques que combinin reforç i lleure. “Fer un diari de vacances és una proposta útil i recomanable en qualsevol edat”, apunta a tall d’exemple. També recomana mantenir rutines i evitar desconnexions totals en infants que tot just estan aprenent a llegir, escriure o fer càlculs bàsics: “És la base sobre la qual es construirà tot el coneixement posterior”. “També és important que els infants mantinguin certes rutines relacionades amb els horaris”, afegeix el sabadellenc.
Donar-li sentit a tot allò que s'ha après durant el curs
Tant Brugat com Vilanova coincideixen en un aspecte sovint oblidat: la necessitat de donar sentit a tot allò que es fa durant el curs escolar. Brugat insisteix que les tasques haurien de connectar amb la vida quotidiana: “Si un nen de sis anys està aprenent a llegir i escriure, podem aprofitar qualsevol context —una postal, un cartell— per fer-ho significatiu.” Vilanova ho amplia amb la idea que “moltes diferències escolars comencen a l’estiu”, i que justament per això “és feina dels pares que els fills mantinguin uns mínims perquè no arribin a l’escola amb les capacitats atrofiades”.
Sigui amb gelats, amb llibres o amb jocs de paraules, l’objectiu compartit és evitar que la tornada al setembre sigui un xoc. I aquí, la responsabilitat és compartida.
