No és cap secret que la intenció dels responsables del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, gestionat per la Diputació de Barcelona, és controlar i fins i tot revertir una tendència alcista de l'afluència. L'argument és clar: cal apostar per un model sostenible, que eviti la massificació i garanteixi la preservació de tot l'entorn. Un posicionament que han fet palès en les darreres aparicions públiques els gestors, que han donat a conèixer canvis en emplaçaments emblemàtics com el cim de la Mola. Tot plegat, en un context d'increment pressupostari -més de cinc milions d'euros destinats, un i mig més que un any enrere a pesar d'una reducció de personal-.
El missatge reiterat s'ha traduït en les darreres dades de la memòria de gestió i activitats del parc el 2024. L'informe constata que l'any passat el nombre total de visitants va ser d’unes 283.000 persones, a partir del nou sistema de comptatge. La xifra trenca completament un increment constant dels anys previs, que havien situat el rècord històric en 391.236 persones el 2023, fins i tot superant el pic anterior, abans de la pandèmia, amb 318.840 usuaris (2019). La reducció, de més de 100.000 persones en el darrer any (-38,24%), suposa la caiguda més important des que es recullen xifres i confirma el viratge en el model que s'ha començat a impulsar.
L'adeu al restaurant, clau
Una de les claus per entendre la davallada la va anticipar justament fa uns mesos Xesco Gomar, diputat de l’Àrea d’Espais Naturals i Infraestructura Verda. Les dades de la Diputació mostraven que l'afluència havia caigut notablement en l'últim any a la Mola: de més de 171.000 usuaris fins als 135.000 de l'any passat (-21%).
Els responsables del parc atribueixen la reducció al tancament del restaurant, que feia més de cinc dècades que era al cim. "L'objectiu és endreçar l'arribada a la Mola, de la mà de l'Ajuntament de Matadepera. És un tema d'ordenació", va sintetitzar el febrer passat en la roda de premsa per a presentar el nou pla. El posicionament defensat per l'organisme supramunicipal tancava així la porta definitivament a tenir un establiment de restauració en aquest indret.
- El cim de la Mola, ja sense el restaurant obert
- Victor Castillo
Alhora, el repte és potenciar més destins i evitar la concentració en un únic punt. Això obre algunes incògnites expressades pels excursionistes, com la qüestió de l'accés a l'aparcament, també afectat en les dades per la disminució de visitants al conjunt del parc. Els diferents pàrquings han registrat uns 20.000 vehicles menys (66.399 conductors el 2024) i la preocupació s'estén entre alguns excursionistes per unes restriccions que condicionaran l'experiència. Arran, per exemple, del tancament de l'estacionament de Can Robert.
En aquest punt, l'alcalde de Matadepera, Guillem Montagut, va avançar al Diari l'ampliació de 750 places de zona verda als carrers pròxims als accessos al parc, de pagament durant el cap de setmana per a aquells que no siguin residents. La mesura busca pal·liar els efectes de l'arribada massiva de muntanyistes que deixen el cotxe a la localitat. Un fet que impactarà en les arques municipals.
La nova sala Mirador
De moment, un dels renovats llocs d'interès es preveu que sigui la sala Mirador, oberta a la gent com a museu amb una exposició permanent on conèixer la història del monestir i el seu entorn. Després del canvi d'ús per a promocionar el Bé Cultural d'Interès Natural, la Diputació preveu el pròxim mes de setembre presentar les novetats en l'espai.
- Visitants al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l`Obac
- Victor Castillo
Inicialment, la intenció era que el passat 23 de juliol es pogués estrenar, coincidint amb el 53è aniversari de la declaració del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac -el primer parc natural declarat de l’Estat-. La Diputació, però, va decidir finalment fer marxa enrere i posposar la presentació en societat davant les condicions meteorològiques adverses.
El projecte global, per fases, s'allargarà almenys fins a l'inici del 2027 i inclou intervencions com la rehabilitació del Camí dels Monjos o la neteja i desinfecció dels espais, entre altres. Seran uns 700.000 euros -amb una part dels fons Next Generation- cridats a canviar no només el terreny, sinó també la mentalitat i el plantejament de molts dels qui el transiten.
