El Vallès Occidental s'encamina cap al milió d'habitants. La fita es visualitza a l'horitzó més immediat i, de fet, no és cap sorpresa: en els últims anys, l'evolució mostra un increment sempre per sobre de l'1% anual. L'any passat va arrencar amb 960.033 residents a la comarca i la tendència consolidada de diversos indicadors com la taxa bruta de creixement total (+11%) -per mil habitants- dibuixen un escenari pròxim a la xifra dels set dígits per primera vegada a la història.
Les projeccions de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), publicades fa uns dies, confirmen la imminència d'aquesta realitat. En l'escenari mitjà fixat per l'organisme, el 2029 s'assoliria el milió de vallesans. En l'escenari alt -que contempla diferents variables i comportaments demogràfics- arribaria fins i tot abans: el 2027. "El creixement s'explica sobretot per la immigració. La fecunditat és baixa i no hi ha signes que convidin a pensar en una recuperació. Fins i tot podria caure més. En canvi, tot apunta que l'arribada de nouvinguts continuarà", sintetitza Joan Garcia, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics (CED).
L'evolució cíclica del segle XXI
L'estudi del Consell Comarcal 'La població del Vallès Occidental Informe 2025' coincideix en el diagnòstic. En la primera dècada del segle, la comarca va experimentar un creixement molt intens, amb contribucions positives tant del creixement natural com migratori. Del 2008 al 2014 es produeix una caiguda de les taxes de creixement, amb reducció del creixement natural i migració neta negativa durant tres anys consecutius, reflectint l'impacte de la crisi econòmica. Després, hi ha una recuperació i, a partir del 2020, el creixement es basa exclusivament en les migracions, ja que el saldo natural registra valors negatius. La situació no només afecta el Vallès Occidental, sinó pràcticament totes les comarques catalanes.
- Vista aèria de la comarca del Vallès Occidental
- Victor Castillo
El nou context obre la porta a dues evidències apuntades per Garcia: una població més envellida, amb menys joves, i més estrangers. "Hi haurà gent més gran. A banda de la baixa fecunditat, hi ha un allargament de l'esperança de vida que explica que creixi la població de 65 o més. A més, la població que ve de fora arriba per cobrir llocs de treball, en edat de treballar. Per tant, apuja la mitjana d'edat", assenyala. Justament, considera que els nous residents seran els que contribuiran de forma més notable a incrementar el col·lectiu de 0 a 15 anys: "O venen amb fills o els tindran aquí", sosté.
L'impacte en l'habitatge
La capacitat per assumir aquesta onada no preocupa especialment l'expert, que considera que els fluxos es regulen d'una manera força natural. Així, rebutja que canalitzar l'increment poblacional tingui un impacte molt gran en el mercat immobiliari. "Arriben a les ciutats si hi ha realment la possibilitat de trobar habitatge. No és el cas de Barcelona, on sí que hi ha un efecte d'ona expansiva que empeny gent de la capital catalana a fora. No crec que sigui un fenomen que passi al Vallès. De fet, molta gent que ve a la nostra comarca és gent rebotada de Barcelona, més enllà de la immigració estrangera", remarca sobre els comportaments globals amb repercussió local.
- Sabadell, a vista d`ocell
- Victor Castillo
En les taules de l'Idescat sobre les projeccions s'observen diferències en el comportament entre municipis del Vallès. Dinou mostren un creixement positiu i quatre negatiu en l'escenari mitjà. Curiosament, Badia serà el municipi català on més caurà la població (-3,1%). Cerdanyola, Sant Quirze i Santa Perpètua també experimentarien un descans, però gairebé imperceptible. "L'arribada de gent s'orienta a municipis que poden créixer. Ve molt condicionat per la possibilitat de construir. Badia difícilment creixerà perquè no hi ha zones on construir. Sabadell o Terrassa, en canvi han construït molt. Sabadell ha de créixer en 15.000 habitants en una dècada, segons la projecció. Suposa tot un nou barri", adverteix. I destaca una altra condició que atrau els nouvinguts: les bones comunicacions.
Justament, a parer de Garcia, on es pot notar més la pujada massiva de residents és en matèria d'infraestructures, comunicació i serveis, més que en l'habitatge. Tot i això, demana dissenyar i desenvolupar les ciutats atenent l'evolució prevista i les projeccions establertes. "Potser s'han de plantejar habitatges més petits, perquè anem cap a un canvi en el model, amb més llars unifamiliars i amb gent gran", tanca.
