El Vallès Occidental es consolida com una de les comarques més atractives per traslladar-s'hi a viure entre els catalans. El territori és també un dels llocs de destí d'un gran gruix de població immigrant vinguda de l'estranger, un dels motors del creixement demogràfic a casa nostra. En canvi, la comarca perd el pols en la comparativa amb la resta d'Espanya: més vallesans van a viure en altres punts de l'Estat que els residents d'altres regions que arriben aquí.
Són tres de les grans conclusions que es poden extreure de les últimes dades de l’estadística Moviments Migratoris de l’Idescat, compartides també pel Consell Comarcal. En conjunt, el saldo migratori del Vallès Occidental va ser d'11.365 persones l’any 2023, un 3,4% superior al que es va registrar l’any anterior i un dels més elevats de la sèrie històrica, després d’assolir el màxim l’any 2004 (+14.278) durant el pic migratori que va experimentar el país a principis de segle.
Segons es desprèn del mateix informe, els fluxos procedents de l’estranger van ser el principal component de creixement demogràfic a la comarca, amb un balanç positiu de 10.574 persones (21.871 entrades i 11.297 sortides), juntament amb els moviments amb la resta de Catalunya, amb 1.662 persones (17.846 entrades i 16.184 sortides). Per contra, les migracions amb la resta d’Espanya van registrar un saldo negatiu de 871 persones (4.840 entrades i 5.711 sortides), de manera que, per sisè any consecutiu, els intercanvis de població de la comarca en aquest apartat presenten signe negatiu.
La paradoxa del Vallès
La realitat vallesana, signe de la globalitat, no és una excepció: el saldo migratori amb l’estranger és positiu a tot el territori. Més enllà de la suma de 10.574 ciutadans fruit del flux exterior al Vallès Occidental, destaquen el Barcelonès (59.791), el Baix Llobregat (9.323) i el Tarragonès (4.843). Pel que fa als intercanvis migratoris amb la resta d’Espanya, entre els saldos negatius destaquen el Baix Llobregat (‑888) i el Barcelonès (‑712), que completen el podi al costat de la nostra comarca (‑871). Així, la paradoxa del Vallès és que es troba en el podi de les comarques que més població catalana rep, però també la que perd més residents entre els que venen i els que marxen a la resta de l'Estat.
- Vista panoràmica de Sabadell
- Victor Castillo
El 42,6% dels moviments interns a Catalunya es produeixen dins de la comarca (116.828) i el 57,4% amb una altra comarca (157.314). En relació amb els moviments intercomarcals, 32 comarques tenen un saldo de signe positiu. En nombres absoluts, els saldos migratoris més alts amb la resta de Catalunya es registren al Maresme (2.354 persones), el Vallès Oriental (1.807), el Vallès Occidental (1.662) i el Baix Penedès (1.413).
A més, cal afegir que durant l’any 2023 es van produir 12.346 canvis de residència entre municipis de la comarca, un 3,5% menys que l’any anterior. La xifra apunta a una tendència de desacceleració dels fluxos intracomarcals.
Les dades a Catalunya
En el conjunt del país, el saldo migratori de Catalunya va ser de 121.633 persones el 2023, el segon valor més alt dels darrers setze anys després d’assolir un saldo de 152.681 persones l’any 2022. Es compon d’un saldo amb l’estranger de 126.804 persones (272.645 immigracions i 145.841 emigracions) i un saldo amb la resta d’Espanya de ‑5.171 persones (52.803 immigracions i 57.974 emigracions). A més, es van registrar 274.142 canvis de residència entre municipis de Catalunya.
