L'auge dels ciclistes als nostres camins i carreteres esdevé un repte: garantir que tothom que es posi el mallot ho faci amb seguretat i prou coneixement per integrar-se en un entorn transitat. L'experiència permet donar resposta a dificultats, tot i que sempre cal tenir present una espècie de decàleg per afrontar-ho.
1 - Sentit comú. És, potser, el primer manament del manual per als ciclistes. No només els novells, però especialment per als que s'inicien en aquest món. Els camins són variables i no sempre permeten el pas, malgrat que les aplicacions utilitzades de vegades indiquin que són llocs accessibles. Sempre ha de pesar més el criteri sobre el terreny de l'esportista.
2 - Portar material i eines adequades per a qualsevol circumstància sobrevinguda. Una punxada, una caiguda o qualsevol altre incident formen part sovint de l'aventura. Dur a sobre una manxa, una caixa de pegats i una càmera de recanvi pot evitar quedar al bell mig del no-res.
3 - Saber-te orientar i no només basar-se en allò que diu el GPS. És important no dependre només d'un factor tecnològic, perquè aquest pot fallar. Cal portar-lo a sobre, però no ha de ser la teva única via per resoldre una situació. "En viatges més llargs, el paper m'ha salvat molts cops", diu el Martí.
4 - Hidratació i alimentació. Les qüestions òbvies per assegurar la salut de l'esportista tampoc s'han d'obviar. Un dels punts clau, adverteixen, és la hidratació i l'alimentació. "Moltes vegades la gent surt i pensa que no està en forma perquè ha patit un defalliment. Pot ser una qüestió d'hidratació. Sobretot a l'estiu", alerten.
5 - Planificar bé la ruta. Abans de sortir de casa, cal saber per on es passarà, on hi ha punts d'aigua en el recorregut i altres serveis que poden resultar necessaris. Alhora, s'ha de saber què vas a fer: surts a recórrer 30 km? 60 km? És crucial definir-ho per no patir sorpreses desagradables a mig trajecte.
