El talent sabadellenc continua sent una font d'èxits internacionalment. En el bàsquet, ja ens estem acostumant a explicar les efemèrides de jugadors, jugadores i tècnics que triomfen lluny de la ciutat. Aquest estiu, no ha estat una excepció. Fa algunes setmanes, Mireia Capdevila va proclamar-se campiona d'Europa U18 com a entrenadora assistent de la selecció espanyola. "Va ser molt emocionant, no ho acabo d'assimilar", afirma.
El combinat estatal es va imposar a Finlàndia (81-72) en el duel decisiu, culminant un èxit que, a més, serveix a Capdevila per completar el triplet de medalles internacionals. Fins ara havia guanyat dues plates i un bronze. "Amb aquesta generació ja havia aconseguit una plata europea i un bronze mundial. Els meus companys em deien que si a la tercera no arribava l'or, potser era jo que portava malastrugança perquè era l'única que havia estat en les tres competicions. Anteriorment, ja havia aconseguit una plata amb la generació anterior. Tampoc és normal aconseguir quatre medalles en quatre competicions", apunta. La selecció espanyola actuava com a amfitriona i era una de les grans candidates a alçar el trofeu. "Hi havia una mica de pressió perquè se celebrava a l'illa de La Palma, a les Canàries. Ho vam saber portar amb la màxima naturalitat. La concentració també va ser força llarga i ens va servir per consolidar un bloc, també amb la continuïtat dels dos anys anteriors".
- La sabadellenca, després de la final amb el trofeu a les mans
- Victor Castillo
El torneig va ser immaculat. A la fase de grups, les espanyoles van guanyar els tres partits, contra Polònia, República Txeca i Turquia. Als vuitens, es van desfer de Grècia amb molta solvència (61-38) i, als quarts, Sèrbia no va tenir opcions (65-89). A les semifinals, però, esperava França, una selecció molt forta físicament i que ja havia estat rival de la selecció en anteriors tornejos. "Vam preparar el duel a consciència. Sense por, però amb respecte, i ens va sortir el partit més rodó del campionat". Victòria 65-71, medalla assegurada i a la final.
Amb el pavelló ple i havent fet bona part de la feina, res podia sortir malament. I així va ser. "En la final, contra Finlàndia, no vam veure un partit tan vistós com a la 'semi', però sabíem que havia de ser el nostre dia. Vam començar molt bé i vam anar per davant en tot moment. Sí que en un tram ens van posar una mica la por al cos perquè es van acostar, però ho vam poder tancar bé", recorda Capdevila. Un gran èxit per a un equip que va saber patir i lluitar quan tocava. "El nostre lema durant el torneig va ser el d'anar picant pedra. De no guanyar abans de començar, ni tampoc de cremar-ho quan no surten les coses. Va ser molt emocionant".
De tornada a Burgos
En les pròximes setmanes, Mireia Capdevila tornarà al seu club: el Tizona Burgos -on juga el sabadellenc Ramon Vilà- de la Primera FEB masculina (segona categoria estatal). La temporada passada, amb Capdevila com a entrenadora assistent del badaloní Salva Camps (qui no continuarà al club burgalès), van aconseguir la classificació per al play-off d'ascens a la Liga Endesa, però van caure en la primera ronda per 3-0 davant del Fuenlabrada. Consolidar-se en l'elit, el repte de futur. "Estic aprenent i gaudint molt. Em sento còmode en la meva posició actual i, de moment, només penso en aquesta temporada. No sé si en algun moment faré el pas a ser primera entrenadora. Sí que tinc clar que m'agradaria jubilar-me treballant en el món del bàsquet i no en una altra feina". Idees clares i talent sabadellenc en el millor bàsquet de l'estat.
