Només dues persones en tota la història poden dir que són o han estat les dones més ràpides de Sabadell en completar els 10.000 metres. Fins fa algunes setmanes, de fet, només ho podia dir una: la històrica Mati Gómez, vídua de Pep Molins i plusmarquista en proves de fons a finals dels anys setanta. Gómez, el 1978, va completar la prova en 41:37. Curiosament, aquella cursa va ser la primera femenina dels 10.000 a Espanya i, per tant, la marca de la Mati, com a guanyadora, va ser rècord estatal.
El temps, lògicament, també va servir com a millor marca d'una sabadellenca en aquesta distància, fins que Merem Gabriel, atleta de vint anys de la JAS, va completar la prova en 37:12.55 competint amb la Universitat de Boston a Worcester, Massachusetts. "Jo no me'n vaig assabentar en el moment, perquè visc lluny de la ciutat, però un dia vaig baixar a les pistes per entrenar i el (Ricard) Rof, que sempre està pendent de les estadístiques i les marques, m'ho va comentar. Sabia que era un rècord molt antic i quan em van explicar una mica més ho vaig trobar molt fort. Tota la història dels inicis de les dones en les curses de fons em va semblar molt interessant també", admet Gabriel.
- Gabriel, després de completar la prova, en què va ser tercera
- CEDIDA
La fondista d'origen etíop és especialista en els 3.000 i els 5.000. De fet, els 10.000 els va córrer gairebé de casualitat, tot i que va ser, finalment, tercera. "Va ser el primer de la meva vida. Era una prova de la lliga universitària i, per fer més punts, l'entrenador em va demanar que hi participés. Va ser una cursa tàctica i em va agradar bastant". Merem Gabriel va ser entrenada per Pep Molins i guarda una gran relació amb la família. En el marc de la Festa Major de Covadonga, la Mati Gómez i la seva nova successora van compartir una estona en la Milla Popular. "La conec de tota la vida i tinc molt bona relació amb ella i la seva família. Em va explicar que, en els inicis, com el Pep (Molins) sortia a córrer, ella també va voler provar. Vam estar parlant una bona estona, de tot, va ser maco", apunta.
La jove fondista sabadellenca estava a la ciutat aprofitant les vacances de la Universitat, on tornarà al setembre per començar el seu tercer curs als Estats Units. "Aquest any ha estat molt bo. Estic molt més adaptada en l'ambient i la forma de treballar i penso que el pròxim curs serà encara millor". Els objectius a curt i mitjà termini són força clars. "En el 5.000, el repte és apropar-me molt als 16 minuts, que en els entrenaments ho he aconseguit, però en competició costa una mica més pels nervis. Sé que amb una cursa perfecta és possible. I en el 3.000, també veig que físicament puc estar sobre els 9:20-30. Els podria fer, no ho veig impossible", assegura. Passat, present i futur de l'atletisme sabadellenc.
