La crònica i les fotos d'un matí d'agost des de l'ambulància: "Sabadell està ben atesa"

El primer avís arriba a les 10.30 h. Una dona del barri de Gràcia ha entrat en part accelerat. És el vuitè fill que porta al món i el procés transcórrer més ràpidament. L'equip del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) és alertat un cop l’infant ja ha nascut. La mare i el nadó són traslladats a l’hospital sans i estalvis, on es completarà el procés mèdic, com l'extracció de la placenta. A les 11.15 h sona una altra alerta. Aquesta vegada és un home que, des de les cinc del matí, pateix dolors toràcics i palpitacions. “Has pres alguna cosa? Tens sensació d’ofec?”, li pregunta una tècnica dins l’ambulància equipada amb material avançat, que tem que pugui ser un infart. L’electrocardiograma ho descarta i amb el diagnòstic l'angoixa del pacient es rebaixa. No serà l’última atenció del matí: a les 12 h, a Sol i Padrís, un home gran cau a casa i pateix un traumatisme cranial. La seva dona, testimoni de la caiguda, entra en crisi d’angoixa i també rep acompanyament. Exemple que sovint els professionals han de trencar la barrera d'allò més sanitari per endinsar-se en un terreny molt més personal. L'home és traslladat ràpidament al CUAP Sant Fèlix per tractar la contusió.

Els professionals del SEM apareixen en la intimitat. Sovint en el pitjor moment de la vida d’una persona: en un atac de cor a casa o en un accident de trànsit, per exemple. “Després, malgrat el vincle que has establert amb la persona per la situació de crisi, no ens tornarem a veure”, diu Pere Sánchez, sotscap territorial de la regió sanitària Metropolitana Nord. Ell és qui guia el relat d’un torn de matí amb els equips del Sistema d’Emergències Mèdiques a Sabadell. “Hi ha qui ens pregunta per la sang i el fetge, però això no em fa res: és molt més impactant haver de donar una mala notícia als que queden vius. O haver de gestionar l’entorn del pacient, que sovint és molt complex", afegeix Sánchez.

En aquest cas, la jornada va començar amb calma. Els equips fan guàrdia, prenen un cafè o esmorzen mentre esperen que soni l’alerta. Però quan arriba, cada segon compta i el torn es converteix en un no parar. És la Central de Coordinació Sanitària (CECOS), que rep les trucades, qui decideix quina unitat s’ha d’activar. A vegades és una Unitat de Suport Vital Avançat (USVA), amb metge o infermera i un tècnic, mobilitzada en un 11,3% de les atencions a la regió sanitària Metropolitana Nord. Molt més habitual, en el 78,4% dels casos, és l’activació d’una Unitat de Suport Vital Bàsic (SVB), amb dos tècnics d’emergències sanitàries.

“El primer contacte és fonamental”, explica Sánchez. No només el que fan els professionals, també el que passa abans. L’amic, el familiar o el ciutadà que truca al 112 pot ser decisiu. Des del SEM guien el procés per telèfon: donen instruccions per fer una reanimació cardiopulmonar o indiquen com actuar segons la simptomatologia. “Més d’un 50% de les situacions es resolen amb la trucada”, apunta el sotscap. El fet de ser agost pot arribar a reduir l'activitat del SEM –bàsicament perquè a la ciutat hi ha menys moviment-. Tanmateix, s'accentuen atencions sobretot relacionades amb la calor en gent gran.

Només a la Regió Sanitària Metropolitana Nord, el 2024 es van rebre 650.338 alertes, un 23,3% del total de Catalunya. D’aquestes, 553.067 van acabar en incident atès, amb una mitjana de 1.500 diaris. En aquest territori es van activar 316.670 recursos, més que a cap altra regió del país. Els codis d’activació són una eina clau per garantir la rapidesa i la coordinació entre nivells assistencials. El 2024, a la mateixa regió, es van registrar 1.770 activacions del codi ICTUS, 694 del codi IAM (infart agut de miocardi) i 2.867 del codi PPT (politraumatisme greu). “El ciutadà de Sabadell està molt ben atès”, conclou el sotscap territorial.