Les cares que salven vides a Sabadell: sis professionals del SEM amb "molta vocació"

Darrere de cada sirena hi ha històries personals de compromís, vocació i resistència. Metges, infermeres i tècnics del SEM comparteixen una feina que sovint es viu en minuts intensos, però que deixa una empremta profunda tant en ells com en els pacients i les famílies que atenen. Des de trajectòries llargues fins a vocacions tardanes, tots coincideixen en el mateix: l’emoció de poder ajudar en moments límit i la duresa d’afrontar situacions que sovint van més enllà de la medicina. Els hem acompanyat durant un matí d'agost de servei a Sabadell.

Pere Sánchez, sotscap territorial de la regió metropolitana nord del SEM

Amb més de vint anys dedicat al món de la salut, Pere Sánchez va entrar al SEM el 2022 i assegura que cada servei és molt més que una actuació sanitària. Explica que poder ajudar la gent en el moment més important de la seva vida fa posar la pell de gallina, i que una de les experiències més intenses és quan entren a casa de les persones per donar un cop de mà. “Fer-los sentir protegits i fer-los saber que estan acompanyats de professionals no té preu”, subratlla.

Gemma Cuadras, infermera assistencial del SEM

Infermera des del 1998, Gemma Cuadras viu la professió amb vocació i compromís, especialment des del vessant de les urgències. “La meva vocació és cuidar el pacient i, des del SEM, fer-ho des de les urgències”, explica. Considera que, tot i que a vegades només hi són mitja hora, poder reconfortar i ajudar tant el pacient com les famílies és el més gratificant. Alhora reconeix que hi ha moments molt durs, sobretot quan es troben amb pacients que, per edat o per circumstàncies com un accident, no tocaria que patissin segons quines situacions.

Mar Carmona, metgessa del SEM

Mar Carmona va començar la seva carrera com a metgessa fa sis anys, després d’haver estudiat de gran, moguda per una vocació que sempre havia tingut clara. Va acabar la residència coincidint amb el final de la pandèmia de covid i destaca que el més gratificant és el tracte amb les persones i el fet de poder-les ajudar, aportant el seu granet de sorra dins l’equip. Alhora reconeix que hi ha situacions que esdevenen complexes perquè escapen de l’àmbit mèdic, ja que sovint es troben amb problemes vitals, econòmics o socials en què la seva capacitat d’intervenció és molt limitada.

Marcelo Aparicio, tècnic d’emergències sanitàries

Amb gairebé quaranta anys de trajectòria, Marcelo Aparicio ha assumit la responsabilitat de donar suport a l’equip assistencial, al metge i a la infermera, a més de tenir cura del vehicle. Explica que el més gratificant és veure que certs serveis tiren endavant i que la persona atesa es recupera, així com rebre l’agraïment de les famílies. Recorda, però, que l’època de la covid va ser la més dura: “La gent ens aplaudia, però ara ja no ho fa. Amb la covid vaig conèixer una part que no sabia de la vida: la tristesa, la por i la soledat”, admet.

Victoria Jódar, metgessa del SEM

Fa sis anys que treballa al SEM i defineix la seva feina com una experiència apassionant i molt diferent del que es fa als hospitals. Des que estudiava que tenia clar que volia dedicar-se a les urgències, i recorda que quan va fer la primera guàrdia de resident va descobrir que li agradava molt la incertesa d’anar a un servei sense saber què trobaria. Per a ella, intentar esbrinar què ha passat, què té el pacient i veure les famílies en el seu entorn és una part essencial d’aquesta professió que li dona sentit a la seva vocació.

Federico Asencio, tècnic de l’ECO (Coordinació Clínica Operativa)

Amb més de vint-i-cinc anys d’experiència, Federico Asencio va començar a treballar el desembre del 1999 i assegura que el més gratificant és poder ajudar persones, tot i que també hi ha moments durs quan les coses no van bé o quan s’han de gestionar situacions familiars complexes. Recorda especialment una reanimació d’un infant que va sortir bé i va quedar sense seqüeles importants, una experiència que li va quedar gravada. No obstant això, admet que la situació més estressant que han viscut com a sanitaris va ser la de la covid.