El català com a eina de cohesió: parlem-ne avui per parlar-lo demà

El Govern ha iniciat el procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua Perquè el Pacte Nacional tingui el màxim consens i suport, el Departament de Cultura organitza taules rodones temàtiques i territorials sobre la situació de la llengua i convida persones i entitats a participar-hi.

  En el marc del Pacte Nacional per la Llengua, set experts acadèmics han dut a terme l'informe Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana, amb l’objectiu que serveixi com a punt de partida dels debats territorials i sectorials que s’estan duent a terme actualment dins del procés participatiu en el qual tota la ciutadania de Catalunya està convidada a participar. Aquests experts expliquen que, entre altres factors que podeu consultar a l’informe, la demografia és un component bàsic per entendre la situació del català. La baixa taxa de natalitat de la població catalana coincideix amb un conjunt de moviments poblacionals de grans dimensions que fan que a dia d’avui, un terç dels residents a Catalunya hagi nascut fora de Catalunya. El fenomen en qüestió, excepcional per la magnitud –1,5 milions de nous ciutadans–, per la rapidesa –en dues dècades– i per l’heterogeneïtat de la població nouvinguda, se suma a un procés inacabat de recuperació de la llengua, i explica el retrocés percentual del coneixement i l’ús de la llengua catalana. Aquesta situació fa que sigui absolutament necessari l’establiment de mecanismes que assegurin el coneixement del català a tota la població i promoguin la cohesió social. Per això és fonamental l’acció del Consorci per a la Normalització Lingüística en el camp de l’ensenyament de català per a adults, formant al voltant de 100.000 alumnes anuals els últims anys abans de la pandèmia. Tot i això, la seva tasca no sempre es tradueix en l’adopció del català com a llengua habitual per factors de diversa índole. L’informe encarregat pel Govern en destaca quatre: en primer lloc, aquesta formació queda aïllada de la resta de polítiques d’acollida i integració, i per tant cal promoure l’aprenentatge del català en espais i horaris laborals, tot apel·lant a la responsabilitat social corporativa de les empreses. En segon lloc, la demanda de cursos es redueix un cop superats els cursos de nivell inicial i bàsic 1 que permeten acreditar les 45 o 90 hores de formació que són reconegudes per als informes sobre integració social que s’elaboren dins del procediment de renovació de permisos de residència i de treball. A més, les tendències de segregació i les desigualtats socioeconòmiques dificulten l’accés de les persones immigrades adultes a xarxes de socialització catalanoparlants, un pas necessari en el salt del coneixement a l’ús habitual i a l’adopció del català. Finalment, a aquestes dificultats s’hi afegeix la tendència ben arrelada en bona part dels catalanoparlants d’adreçar-se en castellà a les persones que perceben com a estrangeres; fins i tot quan no ho són. El govern apel·la a persones de tots els orígens a aportar el seu punt de vista i propostes en el procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua, el qual ha d’animar tota la societat catalana a definir les prioritats per ampliar el coneixement de la llengua a tota la població, assegurar la pervivència del català i confirmar-ne el seu caràcter cohesionador. Del català com a eina de cohesió, parlem-ne avui per parlar-ne demà.