Prevenció, acció i vigilància: l'escut invisible que frena el foc

Abans que les flames apareguin, els bombers treballen en silenci per protegir boscos, cases i vides, amb la complicitat de la ciutadania

Publicat el 30 d’agost de 2025 a les 10:38

Quan esclata un incendi, les imatges més visibles són el fum i les flames avançant pel territori i arrasant tot el que troben al seu pas. Però, darrere de cada foc apagat, hi ha una feina immensa i silenciosa que no surt als titulars: la dels bombersagents rurals i tots els professionals que, abans, durant i després de l’emergència, treballen per protegir-nos.

Els professionals no només actuen quan el foc ja és a tocar. Dies, setmanes i mesos abans inspeccionen les zones de risc, revisen camins d’accés, comproven punts d’aigua i estudien mapes per preveure on el foc podria avançar més ràpidament. Aquest treball de planificació, sovint invisible, és vital.

La prevenció funciona i és la nostra millor eina

A Sabadell, Tarragona i molts altres municipis amb entorns forestals, ja s’han vist exemples clars: incendis que podrien haver estat devastadors, però que, gràcies a una actuació ràpida i a rutes d’accés prèviament netejades, s’han pogut controlar en poques hores.

Els bombers no treballen sols. Treballen colze a colze amb els Agents Rurals, un cos de policia administrativa especial que té com a missió principal la protecció i prevenció integrals del medi ambient; vigilància, control i inspecció en el medi natural. Algunes de les seves funcions són treballs de prevencióvigilànciadetecció i investigació d'incendis forestals i les desenvolupen durant tot l'any. 

  1. La detecció dels incendis forestals i la vigilància, el control i la inspecció de les activitats i les infraestructures que en generen risc, i també de qualsevol activitat que en pugui ser la causa immediata.
     
  2. La col·laboració en la gestió dels indicadors de risc, la predicció i la previsió del risc d’incendi forestal.
     
  3. La col·laboració en la realització, l’aplicació i el seguiment dels plans de prevenció d’incendis.
     
  4. La col·laboració en la realització i en l’aplicació dels plans de protecció civil per emergències degudes als incendis forestals, així com les eines de gestió del risc.
     
  5. La investigació de les causes dels incendis forestals.
     
  6. La determinació del terreny afectat per un IF.
     
  7. La inspecció d'activitats amb risc d'incendis forestals.
     
  8. La sensibilització a la ciutadania per a la prevenció del risc d'incendi forestal.
     

Una feina de control que no s'atura

La tasca dels cossos d'emergències, però, no acaba quan el foc deixa de cremar. Encara cal remullar punts calents, revisar que no hi hagi focus amagats i redactar els informes per millorar futures intervencions. És una feina exhaustiva que pot durar dies o setmanes. En molts casos, és necessari tornar a l'origen de l'incendi dies després per comprovar que el foc no s’ha reactivat. Aquesta vigilància és clau per evitar que un incendi apagat torni a encendre’s.

Aquesta cadena d’accions només és efectiva si la comunitat també hi posa de la seva part. Mantenir net el nostre entorn, deixar lliures els accessos i avisar immediatament el 112 en detectar foc o fum són gestos que multipliquen l’eficàcia dels cossos d'emergència. Tal com recorden ells mateixos: “Cada minut que guanyem és una casa més que podem salvar”.

Nosaltres també tenim un paper essencial en la prevenció d'incendis

Els bombers i altres cossos d'emergències, però, no són els únics responsables de frenar un incendi. De fet, la prevenció comença amb nosaltres. Hi ha diverses maneres d'ajudar, tant abans com durant un incendi:

  1. Mantenir franges de protecció netes al voltant d’habitatges i urbanitzacions.
     
  2. Deixar lliures camins i accessos, sense vehicles ni obstacles.
     
  3. Trucar al 112 tan aviat com es detecti foc o fum, encara que sembli petit.
     
  4. Seguir les indicacions dels equips d’emergència i no tornar a la zona fins que sigui segur.
     
  5. Evitar activitats de risc (cremes, utilitzar eines que facin espurnes) en dies de calor, vent o sequera extrema.

La responsabilitat és compartida: els bombers hi posen la formació, l’experiència i el valor, i nosaltres hi podem aportar la previsió, el respecte per les normes i el suport logístic i social. Només així reduirem el nombre i la gravetat dels incendis.

Sobretot a l'estiu, però en realitat sempre cal recordar que apagar un foc comença molt abans que s’encengui. La feina invisible dels cossos de Bombers i Agents Rurals salva vides, però encara en pot salvar més si la fem visible amb la nostra col·laboració. Protegir-nos és una tasca que fem junts, cada dia; abans, durant i després del foc.