Que no corri el pànic quan algú pronunciï Shakespeare. El dramaturg i traductor Jordi Fité fa temps que reivindica que és un autor digerible per a tothom: “Fa anys que intento demostrar que escrivia per a la gent del poble. Era molt popular, gens elitista. La classe treballadora, els pencaires, gaudien perfectament dels seus versos!”, expressa. El seu somni seria que un espectacle poètic basat en els seus sonets pogués fer temporada estable a qualsevol teatre. De moment, i no és poca cosa, Viuràs en aquest vers s’estrenarà al Fresc Festival dilluns vinent i després passarà pel Teatre Lliure i pel Temporada Alta, de Girona. Tres grans places teatrals.
Joan Carreras interpretarà 32 dels 154 sonets del dramaturg anglès, seleccionats, traduïts i amb la direcció de Jordi Fité, un expert en Shakespeare. “Estan dosificats per ser entesos, amb una oralitat clara i directa. Potser per deformació professional, perquè he fet molt teatre, quan tradueixo dic els versos en veu alta”. Vol que tot s’entengui, però insta a gaudir de la mètrica i l’expressivitat emocional. Carreras els recitarà en blocs de cinc, alguns enllaçats per prendre sentit gairebé com un monòleg.
L'actor estarà acompanyat pel sabadellenc Jan Fité, al contrabaix, i per Bernat Bofarull, al violí.
“Matèria viva”
“Lluny de ser una peça de museu, els sonets apareixen aquí com una matèria viva, capaç de commoure encara avui qui els escolta”, es presenta l’espectacle. Amor, bellesa, pas del temps, gelosia, traïció i mort són els temes que travessen els sonets. “Són matèria viva perquè han passat 400 anys i continuen tenint validesa i connexió. Els humans continuem preocupats, il·lusionats o esperançats pels mateixos temes”, comenta el dramaturg. “Són coses que no hem arreglat, les mateixes que veuràs si obres Twitter”, bromeja el traductor, recentment guardonat amb el Premi Cavall Verd per portar al català Poesia completa, d’Elizabeth Bishop.
El director de l’espectacle es desfà en elogis cap a la feina de Joan Carreras: “És una bèstia a dalt de l’escenari, molt probablement el millor actor de Catalunya i potser de l’Estat. Combina la passió i la força que es necessiten amb una dicció perfecta per fer-ho comprensible. Potser no entens alguna cosa, però la gaudeixes igualment”. Explica que no tots els actors tenen aquesta capacitat per a la poesia: “Durant molts anys els actors eren també rapsodes, però s’està perdent una mica. Ell valora la poesia com a matèria teatral”, afegeix.
Als sonets recollits de Viuràs en aquest vers, Shakespeare reflexiona sobre com immortalitzar la bellesa del seu interlocutor. “Es planteja que un fill permetrà heretar molts encants... Però decideix que és a través dels seus versos que seguirà viu per a qui els llegeixi”. Jordi Fité, Joan Carreras i el Fresc Festival continuen donant la raó a Shakespeare.
