Un estiu sense tu. A partir del 2 de juliol, els dies a la piscina o a la platja, han tingut una nova banda sonora. La jove artista sabadellenca Jeney (Jana Otero) va publicar a principis del mes passat, WATERPROOF, el seu primer àlbum.
Un refrescant conjunt de cançons (de no més de 25 minuts de duració) pensades per gaudir-se a l’estiu; assegut a una gandula a la fresca mentre escapes de la calor. Aquest debut s’endinsa dins dels clàssics sons estiuencs adaptant-se i reinventant els gèneres de moda. I ho fa amb sinceritat i de forma efectiva.
La mateixa artista explica l’origen del títol: "Vaig triar WATERPROOF perquè connecta amb una idea de feminitat". La paraula li recorda els rímels resistents a l’aigua i, alhora, simbolitza la fortalesa emocional que travessa tot el projecte.
Lluny de la balada lacrimògena, la cantant defensa una actitud més vitalista: "He volgut explicar una manera diferent de sanar. Passaré el dol de la relació, però ho faré d’una altra manera, intentant divertir-me i redescobrir-me".
El disc parla d’una història acabada, però Jeney insisteix que el missatge va més enllà: "No sempre ens han de trencar el cor i nosaltres quedar-nos esperant algú. També podem decidir continuar endavant i conèixer una nova versió de nosaltres mateixes". Aquesta idea recorre unes cançons que oscil·len entre la celebració, la nostàlgia i la superació. Potser pot semblar trillat, però són aquests els impulsos que van dominar, han dominat i dominaran l’ànima de la gran majoria dels projectes musicals.
L’àlbum entra gràcies a la seva temàtica en un grup selecte de peces musicals dedicades a tractar el desamor, un partenó on trobem noms com Rumours de Fleetwood Mac, Blood on the Tracks de Bob Dylan o els més recents Un Verano Sin Ti de Bad Bunny o 808s & Heartbreak del malaguanyat Ye (l’artista anteriorment conegut com a Kanye West).
Musicalment, WATERPROOF és un viatge pel pop llatí contemporani. Hi conviuen el mambo de Genes, la batxata de Por no saber querer, textures afro i fins i tot tocs de phonk brasiler. "Volia moure’m dins del pop llatí incorporant ritmes molt diversos", explica l’artista.
No és casual que l’àlbum hagi vist la llum el 2 de juliol. Jeney reconeix que el va escriure durant l’estiu passat i que volia publicar-lo en la mateixa època: "És un disc molt estiuenc i volia que la gent el pogués viure en aquest ambient". La seva escolta transmet precisament això: calor, hotels, molta suor, platja i nits llargues.
El recorregut emocional del disc culmina amb Aunque no esté esperando, una cançó que l’artista considera la síntesi de tot el projecte. "Parla d’haver superat una història d'amor i d’estar en pau amb això", explica. El títol final funciona gairebé com una conclusió per l'artista després de poder dir que ja ha publicat el seu primer àlbum: ja no hi ha espera, només futur.
