Poc després de l’arribada a cavall de Rapunzel i Flynn al poble medieval, en l’esclat festiu de la cançó Kingdom Dance, als cinemes de tot el món potser hi entreveurem, encara que només sigui durant unes mil·lèsimes de segon, tres ballarins sabadellencs. Si hi ha sort, perquè serà una seqüència de dansa de prop d’un minut del rodatge d’Embolicats que va mobilitzar 400 persones durant cinc dies sencers a Santes Creus, a Tarragona, de l’1 al 10 de juliol. El poder incomparable del colós Disney.
“Van ser dos dies d’assajos i 14 hores diàries de rodatge durant quasi una setmana. Ballàvem en plena onada de calor amb vestuari que van treure de Joc de Trons: pells, capes, mitjons gruixuts... I vam passar per maquillatge i perruqueria perquè ens fessin corones de trenes. Només per gravar el que potser seran com a molt 30 segons de pel·lícula”, relata Judith Morales Pagès, ballarina que va començar al Bots. “Però a banda de cobrar, ens van pagar una setmana d’hotel, i vam treballar amb els coreògrafs d’El Gran Showman i Els Descendents. I a sobre, hem fet amics. Tot això m’emporto. Crec que serà una experiència difícil de repetir”, afegeix.
Mar Sallés, de 28 anys, formada al Sant Vicenç i ara a la Faràndula, s’ha quedat amb una sensació semblant. “Ens llevàvem a les 4 del matí i havíem de treballar a 40 graus. Però vist amb perspectiva, sí, l’oportunitat ha valgut la pena. No tornarem a sortir mai més en una pel·lícula de Disney”. Entre les 400 persones hi havia els protagonistes, ballarins de primera línia del Regne Unit i Nova Zelanda, ballarins de segona línia i extres. “M’he sorprès molt gratament per la companyonia. Però tothom posava una mica de colzes per intentar sortir. És normal. N’hi ha hagut menys del que m’esperava, fins i tot!”, riu.
Tampoc se’n penedeix, però molt probablement no repetirà, Albert Taulé, de 21 anys, de la cantera del Sant Vicenç, estudiant de periodisme que vol fer carrera escènica. “La coreografia no era dura físicament, i ens cuidaven moltíssim, amb aigua i paraigües d’ombra, però acabaves el dia cansadíssim”, diu. I afegeix: “Home, per ser Disney, es podrien enrotllar una mica més! Estem acostumats a un teatre de barri, i treballar amb Disney posa un vel bonic a tot plegat i sembla que visquis un somni... Serà un cop a la vida, prefereixo el teatre!”. Té una mica més de possibilitats d’aparèixer: “Em van portar en una sala i em van fotografiar per, si és necessari, multiplicar la meva imatge per omplir algun buit entre la multitud”. L’experiència recorda la col·lecció On és Wally?
Tot el rodatge ha estat hermètic. Guardaven els mòbils en bosses opaques, a fora del rodatge. Entre pauses, van poder conèixer els dos protagonistes, Teagan Croft i Milo Manheim. Parlen especialment bé d’ell: “Feia esforços per parlar amb nosaltres en castellà i, fins i tot, es va atrevir amb algunes paraules en català”, explica Sallés. “Ens va explicar que estava molt preocupat per clavar les cares. Que s’estima molt la pel·lícula i que, per assemblar-s’hi, se la posava molt per imitar les expressions”, relata Morales. “Van ser simpàtics i professionals. Ella, a banda de ser agradable, estava preocupada per si passàvem massa calor i era molt amable amb els nens”.
