Compartim taula amb el creador de contingut en català Marc Solé (@marcsssole), i autor del passatemps Quadern de llengua i cultura, per parlar sobre gastronomia, com sempre, des d'un punt de vista molt ampli.
La millor recepta per impressionar?
Un bon arròs. Impressiona, reuneix gent al voltant de la taula i fa de bon temps.
El teu plat preferit?
L'arròs del senyoret.
El teu restaurant preferit de Sabadell?
Can Feu. De sempre, amb bon producte, cuidat i amb un bon arròs.
Quin restaurant tens pendent?
L'Intrèpid.
Amb qui t'agradaria anar a sopar?
Albert Serra.
El millor moment per prendre una cervesa?
A la tarda-vespre. El que ara se'n diu afterwork: la cervesa de després de les obligacions, que entra molt bé.
Per quin motiu t'agradaria brindar?
Soc dels que pensen que no cal cap motiu per destapar una ampolla i que aquest sol gest ja és suficient per brindar.
I amb quina beguda?
Vi escumós, sempre!
Pinya a la pizza?
Blasfèmia.
Sopar mirant la tele, sí o no?
Sí, però assegut a taula. Això de menjar al sofà és terriblement incòmode.
Tolerància i predilecció pel picant?
A tolerància em posaria un 7 o un 8 sobre 10. M'agrada molt el picant i tot el que l'envolta: aquell patiment gustós i la necessitat de repetir-lo.
Gastronomia preferida del món?
L'espanyola, indiscutiblement.
Quin domini tens dels bastonets asiàtics?
Com amb els coberts, domini absolut. Fins i tot, de vegades, els faig servir per cuinar.
Quina és l'última vegada que vas menjar un kebab?
A la final del Mundial. No em decidia entre fer un asado o unes tapes i vaig optar pel kebab.
A la primera cita, qui paga?
Soc dels que, si li ve de gust convidar, convida, però no per una norma no escrita. Per tant, a mitges, si no hi ha algú que voluntàriament vulgui convidar.
Es pot treure el mòbil a taula?
Amb un amic, igual de gormand que jo, cada cop que anem a sopar tenim la norma que el mòbil es pot mirar fins a l'hora de demanar. A partir d'aquí, no es pot tornar a treure fins al cafè. Qui incompleixi la norma, paga el sopar.
Ens tallem a l'hora de demanar els plats més cars?
Depèn del dia i de l'ocasió. Jo em tallo sobretot amb els plats que tenen el preu «s/m». D'altra banda, de tant en tant m'agrada anar a un restaurant, deixar que l'amo triï per mi i que vagi portant plats sense haver consultat la carta; només miro la de vins. Com a experiència, si pots, és molt recomanable.
Croquetes o canelons?
La pregunta més difícil de tot el test, potser. L'important és el rostit, però la beixamel fa decantar la balança. Canelons.
Hi ha algun aliment que no suportis?
Com a aliment, no. El que sí que em costa, i molt, és la combinació de dolç i salat en un mateix plat. O dolç o salat!
I quin no falta mai a la nevera?
La base de tot: ceba i tomàquet per fer un bon sofregit.
Amb reserva o sense?
Sense. Si t'agafen just quan has tingut l'antull d'anar a aquell lloc, suma punts a l'experiència. Ara bé, si el segon cop que ho proves et diuen que no, potser t'hauries de plantejar reservar, o no hi soparàs mai.
El sexe és l'única ocasió en què ens hem de permetre jugar amb el menjar?
No només. Per mi, actualment han confluït les arts escèniques i el menjar. Tota aquesta nova moda del showcooking, en què, a més de menjar, veus tota la preparació —com cuinen, com s'organitzen, com es mouen, com van vestits, etc.—, és una proposta escènica en què també es juga amb el menjar.
