Els canelons són la viva imatge de la iaia, la patata i mongeta sempre és més bona després de l'excursió i per Fesa Major no poden faltar macarrons. L'egarenc Pau Gómez Calvo, divulgador de cuina catalana a xarxes socials, ha escollit unes quantes receptes per relatar capítols biogràfics a Una cuina a cada casa, presentat dissabte passat a la llibreria Mala Pell.
Hi ha un plat a taula en els moments importants compartits amb família i amics.
Vaig decidir fer una llista de moments bonics, interessants i commovedors de la meva vida. Va ser una sorpresa comprovar que hi havia algun plat o alguna recepta relacionada amb cadascun d'aquests records. Així vaig trobar el material per construir els capítols. Cada capítol estableix una relació entre un moment vital i una recepta concreta.
Per què creus que passa això?
La cuina travessa completament les nostres vides. El menjar és present en molts moments del dia i això fa que hi hagi una part de coincidència. Però també hi ha una part emocional: els àpats solen ser espais de reunió i de relació amb les persones que estimem. Són moments que generen emocions i que acabem associant a determinats plats.
Un dels primers capítols parla de la patata i mongeta després d'una excursió.
És un record molt vinculat a les excursions familiars a la vall de Camprodon. La patata i mongeta era un plat senzill, ràpid de preparar i molt reconfortant després de caminar. Segurament no el menjàvem sempre, però jo el recordo especialment bo en aquell context. Quan el menjàvem a casa, a Terrassa, no em semblava igual. Potser hi intervenien factors com l'aigua o l'entorn, però sobretot el fet de tornar cansat de l'excursió i trobar aquell plat a taula.
La realitat és que tots anem molt atribolats. Això fa que desapareguin rituals i botigues de barri...
Estem deixant de cuidar aquests moments relacionats amb el menjar. Som una societat que tendeix a prioritzar la feina i la rapidesa. Sovint mengem quan podem i cuinem només de manera puntual o en ocasions especials. Tot i això, tinc la sensació que hi ha un canvi de tendència. Cada vegada es reivindica més la cuina, especialment la cuina tradicional. A les xarxes socials això ja es percep clarament. Ara falta que aquesta recuperació també es traslladi al dia a dia de les cases.
Vas ser aquell estudiant que, en lloc de viure només de pizzes congelades, et vas arremangar a la cuina.
Ho he pensat moltes vegades. A casa sempre s'havia cuinat i gairebé mai no havíem consumit menjar preparat. Quan em vaig independitzar, als 23 anys, vaig sentir la necessitat de continuar menjant com havia menjat sempre. Evidentment també menjava pizza o demanava menjar a domicili, però no vaig deixar de cuinar perquè formava part de la meva rutina.
L'exemple familiar és determinant.
Molt. Jo he après a cuinar observant, preguntant i provant, però sobretot observant les receptes familiars. Quan aconsegueixes reproduir-les, aquells plats et permeten reconnectar amb persones i moments concrets, fins i tot amb persones que ja no hi són. Aquest és un dels missatges principals del llibre.
Una recepta sorprenent del llibre, els macarrons de peix!
Els macarrons amb cua de rap. La senyora Adelina aprofita el suquet de rap del diumenge per preparar-los. Em sembla una idea magnífica i segur que són espectaculars.
Jo els coneixia amb tonyina.
També són molt bons amb tonyina, que serien la versió estudiantil.
Les pilotilles o el conill a la cassola no són receptes complicades, però demanen el seu temps.
La pràctica és essencial. He preparat aquestes receptes moltes vegades fins a trobar la meva manera de fer-les. Totes les receptes del llibre són meves, després d'haver-les investigat i adaptat, o bé són receptes que algú m'ha explicat i cedit per al llibre. Cada recepta porta a darrere una història i una manera concreta de fer les coses.
La Carmencita, la iaia Pepita o l'Adelaida... El llibre és ple de dones que han mantingut viva la cuina catalana.
Absolutament. Aquest viatge m'ha permès retrobar-me amb tot el llegat que m'han deixat les persones properes. Però també és un mirall de situacions comunes i compartides.
Tens alguna recepta preferida?
Les dues receptes més estimades són els canelons i les migas. Representen les dues bandes de la família, la paterna i la materna. Són especials per a mi.
