"Hem normalitzat la roba barata i està feta per gent que no viu bé": l'aposta per l'atemporalitat de 'Gorina Atelier'

“Trobo molt bonic que els coneixements passin de generació en generació. Avui sembla que sempre s’hagi de començar de nou, i jo crec molt en donar continuïtat al que has rebut”, afirma convençuda Ariadna Gorina. La jove dissenyadora sabadellenca és la sisena generació d’una família que ha portat el nom de la ciutat per tot el món gràcies als seus teixits. Des del 1835, els Gorina han vestit reis, militars com també s’han especialitzat en la llana noble de les taules de billar. Però fa un any, l’Ariadna va decidir aportar-hi la seva visió més personal a través de la seva passió: la moda. 

Crear sense renegar del passat

A banda de treballar en el vessant del billar amb el seu pare, va llançar-se a la piscina per crear ‘Gorina Atelier,’ una firma de moda amb una identitat molt definida basada en l’atemporalitat i el respecte per cada peça i cada cos. Perquè per a la jove, treballar de manera sostenible hauria d’estar implícit. "Hem normalitzat que la roba costi molt pocs diners. Quan és tan barata és perquè està feta per gent que no viu bé", reivindica.

"Entenc el punt que es pensi que les meves peces són cares, però estan fetes per adaptar-se a cada persona i durar tota una vida. Crec que acaba sortint a compte, més que comprar molt i que es faci malbé". Per aquest motiu, la marca "continua apostant per les fibres naturals, la màxima qualitat, i la importància de cuidar els processos per mantenir aquesta manera de fer que sempre ha caracteritzat la família”. La seva peça estrella és l’abric i prepara les col·leccions exclusives, una cinquantena d'exemplars aproximadament. "Fins i tot el folre és de seda, jo recomanaria tothom que mirés les etiquetes del que compra". 

El procés es du a terme entre Sabadell i Milà, la ciutat que li va canviar la vida. Ara bé, no renega de la quotidianitat sabadellenca. De fet, la valora cada dia més perquè el seu dia a dia és una mica ‘nòmada’ per qüestions de feina i ha de renunciar a alguns moments especials amb la gent que estima. Tot i que no és fàcil, intenta trobar l’equilibri. “Viure sola també va ser dur, però m’ha fet molt més forta. A Milà tot respira estètica i art, per això m'agrada la moda. Vaig aprendre molt sobre patronatge, història, però sobretot aquest saber fer italià que admiro tant. No crec que aquí fem pitjor les coses, el que passa és que no ens sabem vendre com ells”, reflexiona. 

Quan mira enrere, encara no s’acaba de creure tot el que ha aconseguit amb el seu segell i la gran acollida que ha tingut, això sí, li agradaria rebre més crítiques constructives. Al cap i a la fi, està forjant allò que un dia somiava i ho està fent “a foc lent, com les àvies abans”. “De petita era molt curiosa, ho preguntava tot i el meu pare em va ensenyar a apreciar els teixits, detectar diferències de color o trobar petites imperfeccions. Vaig tenir la sort d’acompanyar-lo a molts campionats internacionals i viatjar t’obre molt la ment. Quan veus món t’adones que, si tens un bon producte, no hi ha motiu perquè tingui fronteres”, narra ambiciosa.

La pressió de liderar un projecte propi

Precisament aquesta ambició és una de les característiques que més la defineix. També és conscient que seguir el llegat familiar pot ser objecte de crítiques i ho assumeix sense problema, però li agradaria rebre-les a la cara. “Entenc qui pensi que ho tens més fàcil quan vens d’una família empresària, la gent no veu tot el que hi ha al darrere. He vist els meus pares treballar sense horaris, viatjar constantment i portar molts problemes a casa, és molta pressió. No és que et vingui tot fet, t’has de reinventar”, reitera.

Gorina sap que és complicat apostar per la qualitat i no per la quantitat, però vol trencar amb l’esclavitud de la immediatesa i les tendències per crear roba que pugui passar de generació en generació i ja ho té tot a punt per a una nova col·lecció d’hivern que compleixi amb aquest patró. "Treballarem amb fibres de vicunya, és un animal molt exclusiu, ja que només se li pot tallar el pèl cada dos anys", explica.

Una altra de les seves grans ambicions seria vendre les seves peces a través d'intercanvis de valor artístic, deixant de banda els diners. Conscient que l'univers de la moda és, en ocasions, molt poc accessible, encoratja tothom a expressar les seves idees perquè la roba és una eina per mostrar personalitat i essència pròpies.