L'amiant continua deixant empremta. "Estem en una de les zones que, des del punt de vista epidemiològic, va ser una mena de zona zero de la producció d'amiant", resumeix el director del Servei de Pneumologia del Parc Taulí, Manel Luján. Posa un exemple, per il·lustrar-ne la gravetat: "Al voltant d'un 10% de l'amiant que es produÏa a Espanya es feia a Cerdanyola del Vallès. Però la població de Cerdanyola no és pas un 10% de la població d'Espanya". Amb aquest context, l'hospital ha creat recentment una unitat específica per concentrar el seguiment de les persones exposades a aquest material i de les malalties que se'n deriven.
El servei ja controla unes 300 persones que van estar exposades a l'amiant per motius laborals, principalment antics treballadors de fàbriques o empreses que utilitzaven aquest material. Però, segons Luján, que coordina la unitat, aquesta xifra és només "la punta de l'iceberg". El pneumòleg considera que hi ha centenars de persones més afectades per exposicions ambientals que encara no formen part d'aquest circuit assistencial.
Identificar i trobar casos
Tanmateix, calcula que hi podria haver entre 500 i 600 persones que poden estar identificades amb altres diagnòstics i que la unitat encara no ha captat. "L'exposició ambiental és probablement molt superior a la professional", sosté. Es tracta de persones que mai van treballar amb amiant, però que vivien a prop de fàbriques com l'antiga Uralita o que van inhalar fibres presents a l'ambient sense saber-ho.
Per això, una de les funcions de la nova unitat serà identificar aquests casos. Sovint, el primer indici apareix de manera casual, quan una radiografia feta per qualsevol altre motiu mostra lesions compatibles amb l'exposició a l'amiant. Des de l'atenció primària, aquests pacients són derivats al Servei de Pneumologia per completar-ne l'estudi.
La unitat s'ha organitzat segons el grau d'afectació dels pacients. Els casos sense malaltia o amb lesions lleus es controlen als centres d'atenció especialitzada de Cerdanyola-Ripollet i Sant Fèlix de Sabadell, mentre que els pacients amb afectacions més greus són atesos directament a l'hospital. "Les persones, per tenir la mateixa malaltia, no tenen el mateix grau d'urgència", argumenta el pneumòleg. Els experts recorden que les conseqüències de l'amiant no es limiten al càncer –com el de pleura, el que més s'associa al fibrociment–, sinó que pot provocar fibrosi pulmonar i altres malalties respiratòries.
- Amiant a l`escola Calvet d`Estrella
- David Chao
"No tenim un cens clar"
Es calcula que Sabadell és la tercera ciutat catalana amb més tones d'aquest element, amb gairebé 11.000; just per darrere de Terrassa, que en té 11.285, repartides en 1.164 cobertes, segons dades de 2024. Per al responsable del servei, una altra assignatura pendent és saber on continua havent-hi amiant. "Encara no tenim un cens clar dels materials que contenen amiant ni en edificis públics ni privats", adverteix. Recorda que una part important d'aquest material encara és present en immobles particulars, en elements com baixants de canonades, cobertes o altres components de la construcció. Segons adverteix, les bases de dades actuals només recullen una part dels edificis afectats i encara es desconeix l'abast real de la presència d'amiant.
