La detecció dels infants amb TEA, cada cop més precoç i efectiva

"S'ha fet molta feina de conscienciació sobre l'autisme i els trastorns de neurodesenvolupament en general. Des de l'escola inclusiva, els pares i mares i també els pediatres, que estan molt sensibilitzats i fan que la detecció precoç sigui més possible", afirma la Maria Jesús García, cap de la secció del Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP), de l'Hospital Parc Taulí. Segons dades del centre, un 56,35% dels 2.779 infants atesos al CDIAP en el 2025 van ser diagnosticats amb trastorns relacionats amb les relacions socials i la comunicació.

Generalment, quan arriben a les consultes de la secció ho fan enviats des de pediatria, després d'haver vist o intuït certs comportaments que alerten, tot i que no és l'única via. "Els infants venen derivats de pediatria, escoles o directament els pares els porten perquè veuen els signes. Aquests signes d'alarma es poden detectar abans de l'any quan són molt greus, però generalment es fan més evidents a partir dels 18 mesos i et permeten identificar i derivar per fer el diagnòstic", explica. "Donem suport i fem feina de prevenció a través de les escoles bressol, amb Càritas i també en casos concrets en què les probabilitats que existeixi un trastorn de desenvolupament és més possible", afegeix.

Quins són aquests signes?

"En el cas concret de l'autisme hi ha uns signes d'alarma específics que els pediatres coneixen molt bé i et permeten identificar o sospitar de forma molt precoç. Per exemple, a l'any de vida, que no t'assenyalin, que no et mirin, que no hi hagi atenció compartida. És tot aquest aspecte de relació i de comunicació social que veus que està més endarrerit", enumera. Un cop alertats dels diversos signes i particularitats, es fan diverses proves estandarditzades per veure el nivell cognitiu, si està associat a un retard global del desenvolupament, i després, si són necessàries, proves més específiques per diagnosticar l'autisme. Pot durar fins a tres mesos el diagnòstic complet.

"Normalment, els infants que presenten simptomatologia per sota dels 18 mesos solen ser els més greus. Després hi ha casos que són més subtils i el diagnòstic és més difícil, de vegades no es pot fer fins als vuit anys. La detecció precoç és molt important perquè permet començar a treballar i a intervenir abans", afirma. I és que un cop s'ha fet la detecció, es passa a la intervenció, amb tractament i seguiment individual segons les necessitats de cada infant. Aquesta és la feina dels psicoterapeutes. "Fem sessions de 45 minuts setmanalment, intentem que les famílies en formin part perquè tot allò que fem els pot servir en el seu dia a dia", diuen la Berta Fernández i la Maria Gras, del CDIAP.

En aquestes visites sobretot fan jocs, per veure les reaccions i estímuls en l'infant des d'un punt de vista més lúdic i distès. "Depenent de cada infant i les seves característiques tenim uns objectius. Cada sessió i cada infant és diferent. Intentem estimular totes les àrees del neurodesenvolupament. Per exemple, amb els de més gravetat fem exercicis més sensorials, altres jocs més funcionals... la idea és anar desenvolupant les habilitats més socioemocionals i la flexibilitat cognitiva", detallen. Al cap i a la fi, són jocs, però amb una finalitat que va molt més enllà de l'entreteniment o la distracció: entendre conductes i ajudar les famílies a adaptar-se a les necessitats de l'infant.

Passes endavant en la detecció en nenes

En els últims temps també s'ha avançat molt en la detecció de les nenes amb TEA. A grans trets, les particularitats d'aquest tipus de trastorn de neurodesenvolupament en noies feia que la detecció precoç fos especialment complicada. "Hem notat que cada vegada som més capaços com a societat d'identificar aquests signes. Comença a estar una mica equiparat en els casos que detectem amb nens. Abans passaven molt més desapercebudes perquè les habilitats socials en nenes acostumen a estar més preservades, fins i tot quan són petites. No és tan evident, per dir-ho així. De fet, moltes vegades trobem que tenen més capacitat d'imitació, encara que els molesti o incomodi l'entorn l'adaptabilitat és gran i això dificulta", avisa la Maria Jesús García. En qualsevol cas, les eines i l'aposta per a la detecció precoç, i l'acompanyament posterior, són cada vegada més grans, com la consciència de la societat i les famílies.